Emergència climàtica

Badalona busca ampliar la seva xarxa de refugis climàtics a través de comerços i establiments privats

Cafeteries, farmàcies, equipaments privats, entitats socials i botigues en general poden unir-se a un llistat de microrefugis impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Badalona busca ampliar la seva xarxa de refugis climàtics a través de comerços i establiments privats

Marc Asensio Clupes

2
Es llegeix en minuts
Gerardo Santos
Gerardo Santos

Ubicada/t a Badalona, Santa Coloma, Mataró, Martorell, Esplugues i Vilanova i la Geltrú

ver +

Les administracions han redoblat esforços en els últims anys per ampliar la xarxa de refugis climàtics a l’àrea de Barcelona. Si l’any 2023 la Xarxa Metropolitana de Refugis Climàtics (XMRC) de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) comptava amb 75 d’aquests emplaçaments en 13 municipis (sense comptar la ciutat de Barcelona), el 2024 ja n’eren 186, distribuïts en 24 localitats. L’última empenta va ser l’any passat, quan l’AMB va ampliar la xarxa un 31%, fins als 244. A la ciutat de Badalona, l’augment d’aquests recursos per apaivagar la calor també ha estat notable. El 2023, l’únic refugi climàtic badaloní integrat a la XMRC era el parc de Can Solei i Ca l'Arnús i, actualment, ja en són 11, entre parcs municipals, biblioteques i altres equipaments públics.

Ara bé, com ja va esmentar el 2024 el conseller delegat d’Acció Climàtica de l’AMB, Guille López, el nombre de dependències públiques és finit, de manera que el creixement de la xarxa de refugis es fa complex si no es disposa d'espais privats. És per això que l’AMB i l’Ajuntament de Badalona han tirat endavant una iniciativa per engruixir la llista de refugis climàtics amb establiments comercials, entitats i altres espais a peu de carrer que es converteixin en punts accessibles de descans i protecció climàtica.

La idea és que els usuaris els puguin fer servir per fer «estades curtes i gratuïtes», com una «resposta ràpida» davant les altes temperatures, explica el govern municipal en un comunicat. El fet que es tracti d’espais molt més petits que qualsevol parc, piscina o biblioteca municipal ha fet que ambdues administracions es refereixin a aquests espais com a «microrefugis climàtics». «La creació de microrefugis s’emmarca en les polítiques municipals d’adaptació al canvi climàtic i de protecció de la salut pública davant episodis de temperatures extremes», ha declarat la regidora de Salut Pública de l’Ajuntament de Badalona, Sònia Egea.

Parc de Ca Solei i Ca l'Arnús de Badalona, que fins a 2024 va ser l'únic refugi climàtic de la ciutat /

AMB
Notícies relacionades

Concretament, es busquen «cafeteries, farmàcies, comerços, equipaments privats o entitats socials». Els requisits que han de complir consisteixen a oferir un accés gratuït i obert a la ciutadania, condicions de confort tèrmic (ventilació o climatització), disponibilitat d’espais per seure, accessibilitat i seguretat i, preferiblement, accés a aigua potable.

La iniciativa, afegeix la regidora Egea, «reforça els objectius de sostenibilitat, cohesió social i eficiència en l’ús de recursos urbans, promovent una ciutat més habitable, segura i preparada per als reptes climàtics actuals i futurs». Els establiments es poden adherir a la iniciativa fins al 30 d’abril, a través del següent formulari.