Anar al contingut

L'obertura

Sisa revoluciona el Saló de Cent amb un pregó galàctic i inèdit

El cantautor, nascut al Poble-sec, inaugura la Mercè apel·lant a la ciutat creativa i mestissa

El discurs, d'un lèxic vertiginós i esquitxat de cançons, va al·ludir als turistes incívics i al Bicing

ALBERT OLLÉS
BARCELONA

Jaume Sisa va posar ahir les piles a la Mercè amb un pregó de lèxic prolífic i vertiginós, esquitxat de cançons i premiat amb l'ovació més llarga que es recorda els últims anys. El cantautor va revolucionar el Saló de Cent amb un discurs inèdit al lloc i el moment per la seva desimboltura i creativitat artística. Un pregó galàctic, marca de la casa, en què van destacar la defensa de la Barcelona mestissa; les al.lusions a la seva història --entroncades amb els records d'infància de l'artista-- i als seus debats actuals, amb els turistes incívics i el Bicing entre altres protagonistes.

Sisa es va impregnar de l'atmosfera medieval del Saló de Cent i va jugar a ser trobador davant del beneplàcit de les 2.000 persones que van seguir la seva actuació a l'interior de l'ajuntament, on es van habilitar sales annexes, i a la plaça de Sant Jaume. La primera cita va ser una estrofa de Pau Riba, company als Setze Jutges: "Quan la Mercè està contenta somriu i pica de mans".

ÈTER TRANSMUTACIONAL

Pel que fa a les salutacions, no es va deixar gairebé ningú, inclosos els "barcelonins de l'èter transmutacional" i els "finlandesos, japonesos i originaris del Peloponès que per atzar o decisió pròpia o induïda, han vingut a parar a aquesta ciutat comtal, prodigiosa i desitjada, turística i domèstica".

El cantautor va tenir un record per a l'immigrant actual, del "primer, del segon, del tercer món i de la quarta dimensió" i per als qui van arribar abans, als quals va dedicar una cançó d'Antonio Molina. També hi va haver salutacions descentralitzades als barris, en especial el del Poble-sec, on va néixer, precisament, el dia de la patrona. "Em tocava dir-me Mercè però les convencions de l'època no ho van permetre. Des d'aleshores arrossego la immensa nostàlgia de no ser la Mercè", va ironitzar.

El pregoner va emmarcar en aquest barri els seus primers records, com els relats, en boca del pare, del Paral.lel republicà; els "melindros de xocolata a la granja Gustems" o els torns per espiar les coristes del Molino. Després d'un moment d'èxtasi religiós per rememorar el seu despertar carnal, Sisa va canviar el registre dels sentiments pel de l'instint i la raó: "Les tres vies de coneixement que conformen la síntesi del punt de vista galàctic".

Primer va enumerar els espais simbòlics de la seva Barcelona, amb la Rambla, cantada per Gato Pérez, al centre de l'univers. Després va reconèixer que li agradaria una ciutat amb "menys turistes pixaners i més viatgers il.lustrats". I es va acomiadar amb una descripció delirant --Bicing inclòs-- dels protagonistes i llocs de les festes, amb un epíleg líric: "Súbete a Colón, súbete a Colón, en el ascensor, a pie o en avión".