07 d’abr 2020

Anar al contingut

en 3 minuts

Paco de Lucía: "El 'cante' és la verdadera identitat del flamenc"

C. F.
BARCELONA

--Sempre se l'associa a la guitarra, però ¿quina rellevància té el cante en la seva música?

--La verdadera identitat del flamenc és el cante, l'arrel; tota la resta va venir després. I sempre he intentat cantar amb la guitarra, ja que sóc un cantaor frustrat...

--¿Per què en les últimes gires s'ha envoltat de veus femenines?

--Bé, al principi volia que només fessin cors, però aquestes noietes són tan bones cantaoras que no volia desaprofitar-ne el talent.

--¿Quines qualitats destacaria de cada una d'elles?

--Rítmicament, La Tana és una meravella, canta amb molt sentit. Montse Cortés és un caramel, tot dolçor, i Chonchi Heredia té moltíssima personalitat i gust cantant. Són tres veus que qualsevol aficionat al flamenc hauria de conèixer.

--Va produir un disc a La Tana, cosa que no feia des de Camarón...

--I era molt bo. Però, per desgràcia, el flamenc només arriba als que hi entenen. Qualsevol grup de pop o rock d'aquests que surten ara i que canten com per ficar-los a la presó ven molts més discos. La qualitat no arriba mai al gran públic.

--¿És llavors Paco de Lucía una de les poques excepcions?

--Sí, però la gent compra el disc no perquè realment l'entengui i li agradi, sinó perquè és gairebé obligat tenir un disc d'algú que tothom diu que és bo. És el mateix que passa amb Einstein: tots diem que era un geni, però cap entenem la llei de la relativitat.

--¿Produirà algun altre artista?

--M'encantaria, però ja estic cansat. Fa tant de temps que hi destino energia que la que em queda la vull per a mi. A més, estic molt embolicat muntant una casa a Mallorca amb un estudi de gravació en el qual faré el meu pròxim disc.

--¿Què se sent al ser un mite?

--No és falsa humilitat, però tampoc em considero tan important. Per moltes coses que un sàpiga, sempre en queden moltes més per saber. El perfeccionisme no et deixa disfrutar; creia que al fer-me gran perdria la por i la inseguretat, i és al revés. Només de tant en tant m'enganxa relaxat i disfruto una estoneta.