Antoni Dalmau recupera la figura de Joan Rull, exanarquista i confident policial que va terroritzar BCN fa un segle

L'abril del 1908, centenars de barcelonins es van reunir a la plaça de Catalunya per aplaudir la sentència a mort de Joan Rull, un anarquista renegat, reconvertit primer en confident de tres governadors civils successius i que va acabar cobrant per evitar els atemptats amb bomba que ell mateix organitzava si els pagaments s'endarrerien o no el satisfeien. L'escriptor Antoni Dalmau ha recordat a El cas Rull (Editorial Columna) l'activitat de la banda d'El coix de Sants, organitzada com una autèntica empresa familiar que incloïa fins i tot la seva mare, amb mocador, xal de llana i una bomba al cistell de vímet, que va terroritzar durant anys Barcelona, va mobilitzar les forces vives de la ciutat i la va fascinar durant el llarg procés judicial, l'últim que es va celebrar a l'actual Palau de la Generalitat.

La psicosi creada per les bombes que deixava el delinqüent als portals de les cases va obligar el govern civil a imposar la presència de porters --o a mantenir les portes tancades--. Es van arribar a imprimir una sèrie de postals, que es venien pels carrers, immortalitzant els personatges implicats. Alguns pertorbats es van confessar culpables i van acabar a Sant Boi. I L'Esquella de la Torratxa va reflectir la fixació de la ciutat pel cas Rull en una antològica sèrie de vinyetes en què un malalt a punt de rebre l'extramunció, un escolà amb una campaneta en plena consagració, un nadó amb gorra de cop i una criada que li agafa el diari a la seva senyora només volen saber una cosa: "Què ha dit avuy en Rull".

La desafecció

Però el cas Rull no va ser només el cas O. J. Simpson de la Barcelona de fa un segle. L'activitat d'aquest grup, crescut sota l'empara d'una policia incompetent i corrupta en un moment de desbandada del moviment obrer anarquista (després dels repressius processos de Montjuïc de 1897 i el fracàs de la vaga de 1902), va desvelar les íntimes relacions entre policia i delinqüència que desembocaria en el pistolerisme dels anys 20 i va suscitar crítiques a la pena de mort que es repetirien després del judici a Ferrer i Guàrdia. I la sensació d'inseguretat va difondre entre els barcelonins, opina Dalmau, "la sensació de veure's desatesos per l'Estat".

Notícies relacionades

Mor tirotejat un home en un portal de l’Eixample

El RACC reclama prioritzar els carrils bus davant les bicicletes

Fins a tal punt que ajuntament i diputació van crear una policia especial paral.lela. Van encarregar-ne l'organització a l'inspector en cap de Scotland Yard Charles John Arrow, que va acceptar la missió a canvi de 2.700 lliures esterlines i una assegurança de vida. Les autoritats també es van basar en la informació, molt més fiable, de l'inspector Bonnecarrère, destinat per la S–reté francesa per informar diàriament què es maquinava a la Ciutat de les Bombes.

Antoni Dalmau, expresident de la Diputació de Barcelona, va buscar en la figura de Joan Rull, que ha estat bastant estudiada però té serrells desconeguts, un motiu per a una novel.la. Però, diu, va descobrir que, una vegada més, la histò- ria és apassionant sense necessitar la ficció.