28 set 2020

Anar al contingut

CANVIS EN ELS ESTATUTS DEL MUSEU

Borja-Villel proposa que el Reina Sofia no depengui del ministeri

El nou director planteja que el cine i la fotografia hi guanyin protagonisme

"El centre, igual que Ronaldinho, travessa una crisi de confiança", sosté

CRISTINA SAVALL / BARCELONA

El Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia s'ha definit, des del seu naixement el 1988, com un organisme au- tònom dependent del Ministeri de Cultura. Aquesta és una de les clàusules que vol canviar Manuel de Borja-Villel, el seu nou director, que ahir va comparèixer davant la premsa no a Madrid sinó al Macba (Museu d'Art Contemporani de Barcelona), des d'on ha impulsat la memòria crítica sobre l'art de la segona meitat del segle XX.

La seva voluntat és que canviïn els estatuts del Reina Sofia. "Que no depengui directament de l'Administració. Per a això, es transformarà en agència o en fundació". Segons Borja-Villel, el canvi jurídic aportarà avantatges en l'organigrama i en l'execució dels projectes. No obstant, abans ha de posar fi a la crisi que ha envoltat el museu aquests últims anys amb la dimissió encadenada dels directors Juan Manuel Bonet i Ana Martínez de Aguilar: "És el punt més feble, perquè, igual que passa amb Ronaldinho, és una crisi de confiança".

CENTRE I PERIFÈRIA

El Reina Sofia, com a entitat pública, promou l'accés del públic a l'art modern i contemporani. "El problema és redefinir la seva identitat. ¿Per què aquesta obsessió a ser el centre? No hi ha un centre i una perifèria, sinó molts centres", va assenyalar ahir. La segona pregunta és si és un museu o un centre d'art: "Sempre s'ha demanat que el Reina Sofia fos la Tate Gallery, el centre Pompidou o el Moma, i no té sentit. A un novel.lista no li demanaràs mai que escrigui el que ja ha fet un altre escriptor".

La col.lecció és, segons el seu parer, massa canònica. "S'ha de reordenar. No reflecteix la diversitat del

territori". Un altre problema és conceptual: "S'ha de pensar quina obra se selecciona de cada pintor. Per exemple, de Tàpies interessen els seus quadros històrics, els de la biennal Hispanoamericana o els de la biennal de Venècia, aquells que tant han influït en altres pintors". Al ser un museu modern i contemporani, el cine i la fotografia hi haurien de tenir més importància, mentre que en l'actualitat encara està pensat "en clau pictòrica". En aquest apartat, ahir va destacar els tres períodes que haurien de ser claus per al centre: l'avantguarda dels anys 20, la crisi dels 60-70 i el període actual.

La distribució dels espais és un altre tema a resoldre. "Falten obertures. Tot és el mateix. No hi ha una jerarquia. El recorregut no és l'idoni. Les fases de contemplació, passeig i discussió estan absents".