Editors, la banda angoixada de l'any

Fins ara, Editors era sinònim de pal.lidesa, angoixa i fred hivernal. Avui, en la seva nit after-punk hi penetren alguns raigs de llum; feixos subterranis però èpics que entaulen amistat amb aquells ritmes de cambra frigorífica. Cosa que no impedeix que bona part del concert dels britànics a l'Espai Movistar, dimarts, sonés com un viatge fins als primers 80, quan Berlín, els ulls vidriosos i les cares desnodrides eren valors estables en el rock.

Notícies relacionades

Els colors reals del drac del parc Güell

El més professional dels aficionats

Obrint amb la urgència deLightsiBones,Editors van reproduir aquella intensitat histèrica i severa amb què s'han obert pas en l'última onada demés que revival.Després hi va haver més matisos: el piano va entrar en joc aThe weight of the world,iEscape the nestva alternar una trama gèlida i estrofes amb signes d'emoció. Disco-punk funcional, com aBloodiAll sparks,i al capdavant, un Tom Smith que entén dos registres vocals: el de refugiat del gulag a l'estil Ian Curtis, i el d'heroi romàntic torturat de l'escola Morrissey.

El repertori va equilibrar els temaris dels dos discos amb un parell de desviaments: la novaBanging heads,inclosa al senzill deThe racing rats,que va subratllar la tendència al melodrama, i el rescat d'una vella raresa èpica,You are fading.Aquesta va sonar en una recta final alimentada ambSpiders(amb inesperada cita a unes estrofes deRed rain,de Peter Gabriel) i la gairebé clàssicaMunich.Vist el panorama, es pressent l'interrogant: després delrevivalafter- punk, ¿tornarà el rock sinistre?