Dues novel.les investiguen per què Alemanya es va sumir en el nazisme

El renovat interès per les causes que van dur Alemanya a estimbar-se per l'abisme de la vesània nazi es nodreix aquesta tardor amb dues aportacions de primera magnitud: les novel.lesEl castillo en el bosque, del recentment desaparegut Norman Mailer, iLes benignes, de Jonathan Littell. A la primera, Mailer arma una biografia fantasiosa de la infància i adolescència d'Adolf Hitler, narrada pel diable que en guia els passos. En la segona, Littell construeix un relat sense concessions de la fractura moral provocada per la crueltat del Tercer Reich, explicat tot per Max Aue, personatge abjecte que participa en la carnisseria amb criteris abominables d'eficàcia i rendibilitat.

Si algun lector busca en Mailer un complement de les grans biografies del Führer, com les clàssiques de Joachim Fest i Ian Kershaw, se sentirà decebut. El recurs a un narrador tan improbable com el dimoni Dieter, que modela els trets més foscos del jove Hitler, és un instrument ideat per l'escriptor per manejar el personatge gairebé sempre amb ironia. Si, per contra, el lector espera trobar l'ambient que va forjar el dictador, hi trobarà material al seu gust, en especial en el traç que dibuixa Alois i Klara Hitler, oncle i neboda i pares d'Adolf.

SEGONES INTENCIONS JUEVES

El lector de Mailer pot, a més, trobar-se amb gestos de complicitat saborosos que el portaran a somriure i a meditar al mateix temps. "Estimem els fonamentalistes --afirma Dieter--. La seva fe brinda totes les garanties d'arribar a convertir-se en armes de destrucció massiva". "Estava disposat a treballar amb clients austríacs que, com Adolf, creien en la sang alemanya, però jo Dieter era igualment eficaç amb clients jueus ortodoxos que creien en la supremacia de la seva", escriu Mailer amb tota la intenció amagada d'un escriptor novaiorquès d'ascendència jueva.

En la interessantíssima compilació d'articles de Thomas Mann publicada amb el títolHermano Hitler y otros escritos sobre la cuestión judíano hi ha espai per a aquesta classe de digressions. "Deixaré oberta la qüestió de si la història de la humanitat ha tingut ocasió de veure ja un cas similar Hitler de baixesa moral", va escriure Mann el 1938. El nord-americà Littell segurament subscriu la frase, perquè Max Aue és un seguidor cec del Führer, un oficial de les SS sense sentiment de culpa; un botxí que en els rars moments d'inquietud lamenta com a màxim que hagin fet d'ell "un home que no pot veure un bosc sense somiar en una fossa comuna". La seva commoció no va mai més enllà de l'autocompassió indulgent.

EL DEBAT DELS BOTXINS

Notícies relacionades

Hisenda ultima una altra pròrroga per a l’oci nocturn del Front Marítim

Barcelona farà un simulacre d’onada de calor de 50 graus

El plan maestro, de Heather Pringle, és un complement ideal deLes benignes, perquè explica els deliris científics de l'Ahnenerbe, una institució tutelada per Heinrich Himmler, Reichführer de les SS, una de les obsessions criminals de la qual va ser identificar les comunitats jueves. Aquesta qüestió omple en la novel.la de Littell pàgines inquietants: un grup d'experts debaten quins pobles del Caucas són jueus i quins han adoptat simplement costums jueus. La fredor de la discussió dels botxins és dramàtica: ells han de decidir quins viuran i quins moriran. I aquí la ficció és mínima perquè recrea un fet històric recollit també per Pringle.

En una curiositat arqueològica que va tenir una primera edició el 1964, i que ara rescata Inédita Editores, la tragèdia de l'Holocaust no hi apareix, encara que els escenaris són els mateixos pels quals discorre la primera part de la novel.la de Littell. Es tracta deTierra calcinada. La guerra en el frente ruso 1943-1944, de Paul Carell (1911-1997), nascut Paul Karl Schmidt. La raó és simple: Carell, oficial de les SS i portaveu de Joachim von Ribbentrop, ministre d'Exteriors del Reich, va estar 30 mesos detingut després de la guerra, però mai va ser jutjat i, convertit en escriptor, es va dedicar a glossar l'epopeia humana de la Wehrmacht sense entrar en més detalls.