"A vegades puc semblar un home normal"

ÍDOL DELS 80

NASCUT A ANGLATERRA FA 45 ANYS

TREU UN DISC EN SOLITARI SENSE OBLIDAR EL GRUP QUE LI VA DONAR FAMA MUNDIAL

--¿Aquest disc significa que es vol dedicar a ser un solista?

--Realment, no. Aquest treball va sorgir sense pla ni agenda prèvia. Quan vaig ferPaper Monstertenia clar que volia gravar un disc sol, tenia ganes d'explorar territoris que no havia recorregut amb Depeche Mode. Per això, des del principi vaig comptar amb un productor. Aquest cop no ha estat així. Cristian Eigner i jo vam començar a experimentar a partir del meu desig de fer alguna cosa electrònica. Quan ja havíem fet 10 cançons vam veure que teníem un àlbum. Però també podrien haver acabat en un disc del grup. Va ser molt espontani, en vuit setmanes.

--A les lletres mostra preocupacions religioses. ¿Quina interpretació n'hem de fer?

--Que la meva ànima continua buscant. Dins meu encara hi ha territoris bloquejats que necessiten alliberar-se. Diria que hi ha dimensions de la meva persona que encara estan creixent. Com a músic, com a pare, com a persona... Busco més equilibri a la meva vida. I considero important expressar-ho amb la música.

--¿Aquestes facetes de la seva vida suposen un conflicte? ¿Les cançons són una teràpia?

--No és que ho visqui dramàticament, és que la vida és així. La vida té alts i baixos, moments boníssims i estones difícils. A la meva no li han faltat alts i baixos d'aquesta mena, però per fi estic aprenent que no tot a la vida és tan difícil com creia.

--"Em sento tan vell...", diu a la cançó Down. ¿S'hi sent?

--En realitat és una metàfora. Aquest sentiment és com una malaltia de l'ànima que sempre m'ha acompanyat. Fins i tot quan era una criatura solia tenia la sensació d'haver estat abans a tot arreu. Llavors em preguntava amb preocupació si més gent tindria aquesta mateixa sensació. Ja sé que sí, i això em reconforta, però no evita que de vegades em sienti terriblement cansat.

--¿Tenir dos projectes paral.lels és com tenir dues nòvies, dues cases, dues vides, plaers dobles?

--No veig la separació entre Depeche Mode i els meus discos en solitari. Ho veig com un tot, una continuació. Es tracta de música, i per a mi la música no té propietari. Mostro aquests sons en solitari perquè són en els quals he estat treballant aquest temps pel meu compte, però el que sona a Depeche Mode també forma part de mi, és la meva veu, ho sento tan meu com això.

--Hi deu haver algun motiu perquè el cantant d'un grup d'èxit decideixi fer un projecte en solitari.

--Fonamentalment, la llibertat i l'aposta personal. Evidentment, hi ha coses que puc fer en un disc en solitari i no podria fer amb la banda. Com ara la possibilitat de treballar amb altres col.laboradors. Amb Depeche Mode no era possible.

--Però Depeche Mode continua endavant.

--Per descomptat. Sé que Martin Gore està escrivint cançons, a finals d'any probablement ens reunirem per assajar-les i suposo que l'any que ve ja podrem parlar d'aquest possible nou disc.

Notícies relacionades

Les renovables i la biotecnologia marina, motor de l’economia blava

El Sail Team BCN debuta amb victòria

--¿La història de Depeche Mode el carrega en algun sentit?

--Tinc la meva família, que s'encarrega de protegir-me de tot això. Els meus fills són el més important, i per a ells només sóc el seu pare, res més. Quan estic de gira assumeixo que de vegades no puc sortir de l'hotel. Però a la ciutat on visc, Nova York, no tinc problemes. La gent està ocupada en la seva feina i de vegades aconsegueixo semblar un tipus normal.