La càrrega solidària de Dario Fo

Dario Fo va agafar el seu fusell. I, una vegada més, va disparar amb l'arma de destrucció verbal de la seva sàtira contra la injustícia i el poder desmesurat. I contra la indiferència dels països occidentals que miren cap a un altre costat mentre la dictadura de Birmània massacra els monjos budistes i el poble birmà. L'exercici del seu teatre de lluita per remoure consciències va trobar espai a l'escenari del Teatre Municipal de Girona, on dijous es va inaugurar Temporada Alta ambRosa fresca aulentissima, primer episodi del seuMisterio bufo.

Fo va aparèixer en escena vestit de monjo budista, acompanyat de la seva traductora i una ajudanta. "Ho faig per solidaritat amb els milers de monjos arrestats i contra la repressió del poble birmà". Amb una imponent presència, capaç d'omplir per si sola un escenari, i una energia i vitalitat inusuals en un comediant de 81 anys, el Nobel de Literatura va començar la seva fantàstica exhibició de recursos escènics. La paraula i la mímica es van posar al servei de la denúncia, d'acord amb una visió del teatre que entronca amb l'actualitat i ataca les mentides del poder manipulador.

"No fa falta que al carrer us disfresseu com jo, però sí que feu proselitisme per aquesta causa", va dir als espectadors. "Hem d'informar de la veritat, perquè la falta d'informació és el pitjor que ens pot passar". I en una espècie de conferència-funció Fo va desgranar la realitat de la situació, la complicitat de França amb la dictadura --pels interessos de la petrolífera Total al país asiàtic-- i la de Rússia --per les armes i el gas.

Va tenir també un record per als obrers sud-africans, atrapats en una mina d'or --"un fet que no mereix l'atenció de la premsa"-- i també del poc interès que susciten les morts per accidents laborals. "No importa que es vegi a la tele a l'hora de menjar la violència contra els nens o la crònica negra. Però la mort d'un treballador no està ben vista".

Notícies relacionades

Stella Maris, 100 anys d’atenció als mariners

La Coca-Cola de Josep Cuní

A la segona part Fo, vestit de blanc cru, es va ficar de ple en les arrels del teatre popular. I va reivindicar la transcendència que van tenir els joglars italians obligats a deixar el país per la censura en l'època del naixement de la Commedia dell'Arte. Va dirigir la seva crítica contra l'església i el poder de l'època: "No em burlo de les creences. La meva sàtira és contra l'especulació que se'n fa".

Va arribar a interpretar 19 personatges. Magistrals els passatges de la resurrecció de Llàtzer, el miracle dels pans i els peixos, la crítica al Papa --recreant Bonifaci VIII-- i la cobdícia de l'Església amb la comercialització de relíquies. El retrat medieval de la vida a Venècia i del negoci de la prostitució en aquella època van ser unes altres perles del singular artista.