The Police porta el concert de l'any amb la seva bateria de grans èxits

Més informació al suplement Exit

La guitarra d'Andy Summers esgarrapant les primeres notes de Message in a bottle obrirà avui, gairebé 24 anys després de l'última vegada, el concert de tornada de The Police a Barcelona. Amb les entrades esgotades des de fa mesos i davant una expectació desbordant (és l'únic xou a Espanya), el que va ser el millor grup del món als anys 80 porta a l'Estadi Olímpic una actuació de gairebé dues hores en què descarregarà la seva poderosa bateria d'èxits inoblidables. Hi ha aroma de gran nit a Montjuïc.

Sting, Summers i Stewart Copeland van arribar ahir a primera hora de la tarda a Barcelona des de Lisboa, on havien tocat el dia abans, i es van dirigir a l'Hotel Arts, que serà el seu quarter general fins demà, quan volaran a París per prosseguir la triomfal gira europea. Al Prat no hi va haver les boges escenes del 1983, l'any en què van actuar al camp del Sant Andreu, quan desenes de fans esperaven el trio i es van llançar després a una persecució motoritzada per l'autovia. Tampoc a l'hotel hi havia aquesta vegada una aglomeració de seguidors; tot just mitja dotzena de persones tafanejaven per allà. Tot un signe del pas del temps; ben entrats en els 40, els vells fans guarden la munició i l'energia per a aquesta nit.

Notícies relacionades

Mor tirotejat un home en un portal de l’Eixample

El RACC reclama prioritzar els carrils bus davant les bicicletes

No poden dir el mateix els músics, que vénen molt rodats. The Police arriba a Barcelona després d'haver trepitjat gairebé mig centenar d'escenaris des que, el 27 de maig passat, va iniciar el tour, a Vancouver. El repertori d'avui presentarà algunes novetats respecte a aquell debut. Han caigut cançons molt potents com Spirits in the material world, Bring on the night i Murder by numbers, que, a judici de Sting (55 anys), Copeland (54) i Summers (64), no acaben de funcionar en aquesta nova era.

El grup, certament, presenta una proposta atrevida: una formació bàsica de guitarra, baix i bateria per completar dues hores de directe en un gran estadi. Fins ara n'han sortit més que airosos. Amb vigor i decisió. Com en els vells temps. Com si no hagués passat un quart de segle.