Víctor Masán: "No sé si sóc home o dona; nazi o jueu"

Actor

El paper de la seva vida li ha arribat amb Cabaret. És del barri de Sant Andreu i disfruta exercint de desinhibit presentador.

--¿Hi ha antecedents artístics en la seva família?

--I ara. La mare és mestressa de casa i el pare treballa a Renfe.

--¿Com és el seu Emcee, el mestre de cerimònies de Cabaret

--Irònic, sarcàstic, visceral i ambigu: no sé si sóc home o dona, nazi o jueu. És el personatge que trenca la quarta paret.

--És a dir, que no para de provocar el públic...

--És clar. És un continu joc d'interacció. I trec a ballar un home i una dona.

--Vostè va participar a Las marionetas del pene

--Llavors, invitava a l'escenari una senyora gran a fer figures amb els meus genitals. A més a més, no interpretava ningú: era jo mateix, ¡i a sobre en pilota picada! Aquí, en canvi, m'acompanya el personatge, l'escenari, la música en directe...

--¿I què és el que més ha hagut de treballar per brodar aquest complex paper?

--La veu. El cant. He estat un mes a Londres estudiant amb la professora que prepara wls artistes del West End, Gyllianne Kayes. Caríssima, per cert.

Notícies relacionades

Mor als 86 anys Lluís Permanyer, periodista i cronista de Barcelona

L’històric Forn de Sarrià renaixerà gràcies al Forn de Cabrianes

--Però d'on ha tret més experiència és de Port Aventura, ¿m'equivoco?

--Treballar en parcs d'atraccions és una bona escola, encara que molts en reneguin. He coincidit amb companys que ho esborren del seu currículum i jo els dic, "però filla meva, si jo et conec d'allà". Jo feia de Lupita o de la Guineu a l'àrea de Mèxic. La dignitat del treball l'hi poses tu, no el treball.