Muñoz Molina revisa 'Córdoba de los Omeyas' 20 anys després

Sants que volen ser màrtirs però no troben qui els torturi, governadors dissortats que deien haver estat feliços només 14 dies en la seva vida, nobles obsessionats amb els llibres que envien servents a qualsevol lloc del món a copiar-ne exemplars, emirs amb viatges més forassenyats que el del mític Ulisses... Amb aquests elements, Antonio Muñoz Molina (Úbeda, 1956) va construir fa gairebé dues dècades Córdoba de los Omeyas, i tots tenen en comú un mateix tret: són personatges reals.

"La història ben explicada és un gènere més poderós que la novel.la", afirma l'escriptor de Jaén, que ahir va presentar a la ciutat califal la reedició del llibre, rescatat per la Fundació José Manuel Lara dins d'una col.lecció de ciutats històriques. A penes un centenar de fotos en color i lleus retocs de text són les principals novetats del text. L'autor va reconèixer les dificultats que va tenir al revisar-lo. "És com observar una foto en què et veus a tu mateix, però canviat", de manera que "es pot treure o afegir-hi alguna cosa, però no es pot anar més enllà, perquè seria com voler canviar el passat".

EXCESSOS

No obstant, malgrat que aprecia "potser un excés de literatura i romanticisme", va insistir que, si hagués de tornar a escriure l'obra, "seria un llibre diferent perquè canviaria l'actitud davant l'estil, encara que no respecte a la història".

En aquest sentit, l'autor va destacar que no hi ha contradicció entre ser escriptor o historiador. "Els grans historiadors són uns narradors impressionants, només que no necessiten inventar res". Ell va recórrer a fonts solvents i després es va esforçar per "fer una narració que tingués l'atractiu del relat, però que fos fidel a la història". Per aconseguir aquest impuls narratiu, va alternar capítols centrats en els personatges, com els emirs Abd al-Rahman I o III, Almansor o sant Eulogi, amb escenes de la vida quotidiana, detallant els costums, les cases o la mentalitat de l'època, amb jueus, àrabs i cristians convivint a la ciutat.

En aquest sentit, mentre recorria les sales de l'Alcàsser dels Reis Cristians, Muñoz Molina va destacar la vigència de la història, ja que es reviu "tant en les grans construccions com en gestos diaris, passejar per

Notícies relacionades

El primer bus sense conductor de TMB fa viatges gratuïts per als ciutadans per Montjuïc

Un gran pols al càncer

carrers estrets i ombrejats construïts llavors, o contemplar un palmerar plantat per algú que enyorava la seva terra".

L'escriptor es va referir al procés de creació per encàrrec --Rafael Borrás li va demanar l'obra per a Planeta l'any 1989--, "malgrat que es pensa que els llibres neixen del capritx de l'artista". "Els encàrrecs --va considerar-- no són prestigiosos, però en canvi són fonamentals en la història de l'art".