Mor Francisco Umbral, escriptor i articulista incisiu, als 72 anys

Tots els elogis possibles --poeta de la prosa, mestre de la metàfora...-- i tots els sinònims al.lusius al seu difícil caràcter --feridor, superbiós, cregut...--, van figurar ahir entre les paraules de condol per la mort de Francisco Umbral, de 72 anys, ocorreguda a Madrid dimarts a la matinada a causa d'una insuficiència respiratòria. En el cas d'aquest escriptor, un dels més rellevants de la segona meitat del segle XX, el colofó de l'enfilall d'adjectius que se li van dedicar va ser: "Sí, però escrivia com els déus".

La vida de Francisco Umbral es va anar apagant en els últims dies. Abans de la seva mort, el revés més seriós per a la seva salut l'havia patit l'estiu del 2003. Va superar l'extirpació parcial del còlon i una pneumò- nia, però de la parada cardiorespiratòria d'ahir no es va recuperar.

Per la capella ardent, instal.lada a la clínica Montepríncipe de Boadilla del Monte (Madrid), on va morir, hi van desfilar polítics i col.legues amics de l'escriptor, com Mariano Rajoy, Esperanza Aguirre, Alberto Ruiz-Gallardón, Luis María Anson i Pedro J. Ramírez, director d'El Mundo, on Francisco Umbral escrivia una columna diària.

Ramírez va anunciar que 100 escriptors ocuparan successivament el buit deixat per Umbral, encara que "sense pretensió" d'emular-lo ni parlar sobre ell. I, en tribut a l'autor, un carrer i un institut de secundària madrilenys duran el seu nom.

Les restes mortals d'Umbral seran incinerades avui i reposaran al cementiri de l'Almudena al costat del seu fill, mort de petit i a qui l'escriptor va dedicar el llibreMortal y rosa.

El famós cafè Gijón va penjar el seu retrat amb un crespó negre al considerar-lo una de les icones i dels tres pilars de l'establiment juntament amb Camilo José Cela i César González Ruano, tan admirats per Francisco Umbral.

LA IMATGE

Notícies relacionades

Mor tirotejat un home en un portal de l’Eixample

El RACC reclama prioritzar els carrils bus davant les bicicletes

Ulleres de pasta, bufanda blanca i veu profunda van donar una imatge inconfusible d'Umbral, que es va formar com a periodista a Valladolid, aEl Norte de Castillade Miguel Delibes, i a començaments dels anys 60 va tornar a Madrid, on havia nascut, per complir el seu somni de pertànyer al món literari.

Amb més de 100 llibres publicats i un miler d'articles periodístics, Francisco Umbral va obtenir els més prestigiosos guardons literaris, entre ells el premi Príncep d'Astúries de les lletres el 1996 i el premi Cervantes del 2000.