estiu // Mor un cineasta universal

Un creador que estimava el teatre

1
Es llegeix en minuts
GONZALO Pérez de Olaguer / CRÍTIC DE TEATRE

Bergman, segons les seves pròpies confessions, va cristal.litzar en el teatre els seus grans somnis com a creador. Tres muntatges seus, amb el Kungliga Dramatiska Teatern, conegut com el Dramaten d'Estocolm, es van veure a Barcelona, on també s'han representat en català dues obres seves. El 1985, amb motiu del Congrés Internacional de Teatre de Barcelona, li vaig fer una llarga entrevista al seu despatx del Dramaten, que ell dirigia. Va explicar els seus primers contactes amb el cine i amb el teatre. Després es va intentar fer-lo venir, ja que al Tívoli la companyia del Dramaten anava a representarKung Lear (El rei Lear), dirigida per ell. Era la presentació a Espanya del famós teatre nacional suec. Bergman no va accedir a desplaçar-se. L'estrena va ser una gran nit de teatre, amb Bibi Andersson i Jarl Kulle en escena.

Les altres dues visites del Dramaten van ser al Festival de Tardor. El 1989 es va veure al RomeaLong day's journey into night (Llarg viatge cap a la nit), d'O'Neill, també sota la direcció de Bergman i amb Andersson i Kulle en el repartiment. Un any després es va programar al teatre del carrer HospitalEtt dockhem (Casa de nines), d'Ibsen i direcció de Bergman. Pernilla Östergren va encarnar Nora. Tres muntatges que avalen una àmplia trajectòria teatral, que va acabar amb el seu muntatge al Dramaten deLes bacants, d'Eurípides, el 1996.

Notícies relacionades

L'interès de Bergman per les relacions personals i més concretament per les de parella té dos extraordinaris exemples en les seves obresEscenas de matrimonioiDesprés de l'assaig, totes dues representades a Barcelona, la primera en castellà i la segona en versió catalana. Rita Russek va dirigir al Teatre Principal (2001)Escenas de matrimonio, en una aguda versió d'Emilio Hernández. Magüi Mira i Francesc Albiol van donar vida a la dura lluita de la parella protagonista.

El malaguanyat Jordi Mesalles va firmar la direcció deDesprés de l'assaig, una reflexió sobre el teatre i els seus intèrprets a partir de la trobada entre una actriu i un director. L'esplèndid muntatge, presentat a l'Espai Lliure el 2002, es va reposar un any després a la Sala Muntaner.