L'inquietant i bell univers de Sylvie Guillem i Akram Khan

Quan el silenci i la foscor van posar el punt final a Sacred monsters, el públic, que omplia de gom a gom el Teatre Grec en la seva funció inaugural, es va posar dret i va dedicar una cascada d'estrepitosos aplaudiments a dues estrelles de la dansa, Sylvie Guillem i Akram Khan. Dos artistes de diferents personalitats que han dissenyat un espai oníric i terrestre on establir un diàleg emocional i corporal.

Sylvie Guillem, l'encarnació de la disciplina, deixa les sabatilles de punta i els tutús per posar la seva genialitat al servei d'una dansa menys exhibicionista que la que li va proporcionar la fama de gran estrella. I en això radica la saviesa i la maduresa d'aquesta dona que als 19 anys va obtenir el rang d'estrella per dictamen del mític Nureyev. Guillem no és víctima del seu cos, extraordinàriament dotat per a la dansa. No cau en la trampa de penjar-se en els llorers de la fama i recórrer al truc fàcil per enlluernar el gran públic. La seva inquietud la porta a treballar amb l'extraordinari Akram Khan, ballarí de kathak, dansa tradicional índia, que ha sabut trobar un llenguatge entre la tradició sagrada i la contemporaneïtat.

DIÀFAN I ELEGANT

Notícies relacionades

El Govern i les entitats socials han pogut reallotjar 120 de les 180 persones vulnerables que habitaven al B9

Barcelona regula el botellon nadalenc del carrer Mandri: tancament dels supermercats 24 hores i talls de tràfic

El muntatge escènic juga amb l'expressió de monstres sagrats, que serveix tant per definir aquestes icones de la dansa com perquè Guillem i Khan exposin, amb el moviment i la paraula, les seves idees a l'entorn d'aquest concepte. Sacred monsters és diàfan, elegant. La seva aparent senzillesa rebutja trets superflus per arribar a una essència hipnòtica. Tot encaixa a la perfecció com les peces d'un puzle. Des dels solos de Guillem i Khan, creats per Lin Hwai-Min i Gauri Sharma Tripathi, respectivament, fins a la música composta per Philip Sheppard, interpretada per part d'uns músics excel.lents.

Però, per sobre de tot, destaquen els seus duos. Junts són capaços de crear un univers bell i inquietant, de suggerir una atmosfera mística i desenfadada, de potenciar una energia i una dimensió espacial sagrada. Respiren el moviment, intercanvien impulsos i equilibris per convertir el detall en la màxima expressió d'un sentiment.