Una pastilla blava per a la veu de Sting, per favor

Donarem aquí una notícia: The Police no ha tornat. Els que han tornat són tres senyors d'una certa edat que fan versions --algunes de força deficients, deixem-ho clar d'entrada-- dels grans èxits d'aquell grup fabulós que va néixer fa 30 anys. The Police, els de tota la vida, els que el van impulsar a vostè i a algunes desenes de milers més a pagar una petita fortuna per l'entrada del concert del setembre a Montjuïc, ni han tornat ni se'ls espera.

El trio ja ha completat cinc xous de la gira i, escoltin, això flaqueja. Del que han mostrat els noticiaris i a jutjar per l'abundant material que hi ha disponible a YouTube, el presumpte Sting cantusseja amb veu manyagassa unes melodies a la baixa, el que fa d'Andy Summers esquinça a la guitarra uns arranjaments principalment flàccids, i només el teòric Stewart Copeland compleix, hiperactiu i contundent.

Notícies relacionades

Barcelona encendrà els llums de Nadal cinc dies abans que l’any passat amb un espectacle “molt entranyable”

BCN materialitza el Districte 11 amb un pacte de cooperació amb Ramal·lah

La qüestió real és que han passat 23 anys i resulta que les cançons de The Police són molt exigents. Sting conserva una pinta jovial envejable però la veu, amics, necessita amb urgència una pastilla romboide d'aquelles de color blau per recuperar la potència d'aquell big bang del pop-rock ros tenyit que va ser aquest grup. El cap ha adaptat el repertori a les seves actuals possibilitats vocals, amb la qual cosa So lonely és gairebé una bírria i Don't stand so close to me directament fa pena, per dir dos dels seus singles més infal.libles. No és estrany, per tant, que Copeland, que és un bromista molt agut, s'hagi despatxat contra els primers bolos amb una autocrítica carregada d'ironia, que és la manera més intel.ligent de deixar anar veritats com una casa, que dites d'una altra manera sonen grolleres. I això és el que hi ha.

També han tornat els Stones, per cert. No es confonguin: els avis anglesos que toquen My generation es diuen The Zimmers. Els Stones són aquells que fa dècades que estan començant l'última gira. I encara cola.