Kusturica defrauda amb el seu tercer intent d'aconseguir premi

Emir Kusturica, dues vegades guanyador de la Palma d'Or, es declara "boig", entès com el sofriment que genera la independència intel.lectual i el fet de discrepar constantment del que denomina aquesta gran massa d'"idiotes polítics". El cineasta serbi fa visibles les seves pors interiors a través de personatges que simbolitzen allò que més el preocupa, i d'això, segons va explicar ahir, en parla molt amb el seu psiquiatre. "Des deQuén se acuerda de Dolly Bell?--que el 1981 es va emportar el Lleó d'Or a Venècia-- sempre he rodat el mateix film. És la bogeria vista per un boig".

La setena entrega del que ell considera una única pel.lícula ésPromise me this, que ahir va causar reaccions adverses. Els aplaudiments no van poder aplacar els gestos de desaprovació amb què alguns crítics van rebre la seva crònica sobre la corrupció i l'especulació immobiliària.

MOMENTS GENIALS

En (l'improbable) cas de resultar guanyador, aquest film consagraria Kusturica com l'únic director amb tres Palmes d'Or. La primera va arribar el 1985 ambEl pare està de viatge de negocisi la segona, 10 anys després, ambUnderground. "He estat massa vegades a Cannes. ¿Quin sentit té seguir venint a concurs", va declarar sobre la possibilitat de tornar a competir si avui se'n va amb les mans buides.

Notícies relacionades

Hisenda ultima una altra pròrroga per a l’oci nocturn del Front Marítim

Barcelona farà un simulacre d’onada de calor de 50 graus

Promise me this, no obstant, té moments genials, com l'esquelètic home bala disfressat de Superman que sobrevola l'aïllada aldea en què un avi i el seu nét, dignes d'una vinyeta deMortadel.lo i Filemó, s'enfronten contra uns mafiosos que planegen construir un World Trade Center a Sèrbia.

"Sóc un dels pocs que fa el cine que m'agrada", va afirmar Kusturica, que no va parar de citar com a referent l'activista canadenca Naomi Klein. I el que a ell l'atrau són els personatges circenses que, entre pandereta i pandereta, deixen anar paraules, com a provocació, de doble lectura política. "Ara de tot se'n diu provocació. Hitler va entrar a Polònia motivat per l'odi. Avui et bombardegen quan t'estimen massa", va dir en al.lusió als atacs empresos el 1999 per l'Aliança Atlàntica sobre Sèrbia.