Memòries de Cannes

A Jaume Figueras --irònic, encantador, savi i sensat-- i a Antonio Gasset --divertit, ràpid i brillant-- els uneix el carisma, la mirada cinèfila de la vida, la desimboltura amb què parlen davant d'una càmera i la trentena d'anys que fa que van a Cannes. Amb motiu de la celebració del 60è aniversari d'aquest certamen, Figueras, director deCinema 3, de Televisió de Catalunya, on comenta pel.lícules des del 1984, i Gasset, creador de l'emblemàticDías de cine, que programa La 2 des del 1991, revelen anècdotes, vivències, trobades i records de les seves estades al festival més apassionant del món.

El primer viatge de Figueras va ser el 1967. En aquella època era promotor de cine d'art i assaig, i col.laborador aFotogramas, on publicava una guia dels films que no podien passar la censura espanyola. La seva companya de fatigues era Pilar Miró, l'enviada especial deMundo joven. "Estava boja per veure famosos. Llavors podies acostar-t'hi; ara és impossible, tot és mastodòntic".

La colpidora ovació amb què el 1984 va ser rebut Wim Wenders perParís Texasés un dels minuts més intensos, segons ell, viscuts en una sala. El més desconcertant va ser la botifarra que va fer Gérard Depardieu el 1987 després d'acollir amb xiulets la Palma concedida aBajo el sol de satán. "'Si vosaltres no m'estimeu, jo tampoc', va dir. I se'n va muntar una de grossa".

El debut de Gasset es remunta al 1976, quan formava part de l'equip d'Informe semanal. "Rodà- vem en cintes de 16 mil.límetres. ¡Sembla increïble, avui que enviem les cròniques per satèl.lit!". Aquell any,Taxi driver, de Martin Scorsese, es va emportar la Palma d'Or. "Els guardaespatlles no existien. T'asseies a la terrassa del Carlton i tenies Robert De Niro i Jodie Foster fent voltes per allà. Tot era més familiar. Ara fins i tot per entrevistar actors espanyols depens dels agents de premsa". Cannes li encanta. "Guarda una estreta relació amb la meva vida. M'hi vaig escapar a estudiar francès. Fregava terres a l'Hotel Martínez".

El periodista de TVE només ha faltat a una cita. "Ramon Colom em va castigar. Em vaig quedar a la redacció". Va ser l'única vegada en aquests 31 anys que ha celebrat el seu aniversari a casa. L'any passat va coincidir amb la festa deVolver. Els convidats felicitaven més Gasset que Almodóvar.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

El presentador deDías de cineconfessa que ja no l'atrau fer entrevistes: "No sóc gens mitòman. A més, la majoria són més tontos que jo". Bernardo Bertolucci és un dels pocs que se salven. "És molt culte. Impressiona". Figueras recorda amb una especial estimació Jack Nicholson, Bruce Willis i Vanessa Redgrave, que es va descalçar per situar-se a la seva altura.

Gasset odia l'embolic que es munta cada any amb les acreditacions i les cues tant com els guardaespatlles: "De debò que no entenc com hi pot haver més de 3.000 periodistes per veure un film a les vuit del matí. ¿D'on surten? ¿Hi ha tants diaris i revistes?". L'altra cara de la moneda la tenen els banys a la platja --"El Jaume i jo som els únics que ens hi escapem a nedar"--, el bistec tàrtar del Vesubio, una nit a La Mère Besson --"era el restaurant favorit d'Ángel Fernández-Santos"-- i una altra, al caríssim Fenix, on sempre va Wenders. "Els premis del cine europeu, al principi, es van dir així en honor a aquest local". La cita que mai eludeix Figueras és una passejada pel nucli antic. "El mercat i els carrers plens de botigues de formatges".