La Cubana repesca 'Cómeme el coco, negro' en el 25è aniversari

L'humor i la tendresa han marcat els espectacles de La Cubana, companyia que el 1989 va fer un cop de cap per crearCómeme el coco, negro. El xou cubaner, una original proposta amb riure, bons sentiments i cutreria, va suposar el primer gran èxit de la companyia d'on han sortit alguns actors tan populars com Mercè Comes, Santi Millán, Mon Plans, Anna Barrachina i José Corbacho.

Tots ells intentaran assistir a algunes de les tres úniques funcions que, a manera de preestrena, serviran per escalfar la gira que iniciaran per Espanya i Catalunya. "El coco és el nostre espectacle emblemàtic", recorda Jordi Milán, director de La Cubana, que també actuarà en aquest nou muntatge que reprodueix els decorats i el vestuari originals. "Llavors vam donar tot el que teníem, unes 200.000 pessetes, per comprar els vestits d'una vedet amb els quals vam muntar l'obra".

La Cubana ha canviat molt des d'aleshores, però l'esperit de l'obra no ha variat, si bé s'hi han fet bastants retocs i han variat alguns personatges.

ACTORS D'AHIR I AVUI

D'aquella obra que els va atorgar el seu primer gran triomf només en queden el director i dos intèrprets: Jaume Baucis i Xavi Tena. Completen el cartell en aquesta ocasió Meritxell Huertas, Ota Vallès, Meritxell Duró, Maria Garrido, Eduard Alejandre, Núria Benet, Alexandra González, Roelkis Bueno, José Pedro García. "Ara ningú s'ha de pintar per fer de negre. En tenim un de veritat", apunta Milán, per a qui l'èxit de la companyia radica en "la naturalitat i l'espontaneïtat dels actors".

Notícies relacionades

El carrer de Valladolid, premi al millor decorat de Sants

"Tiren per terra tot el nostre esforç"

Per La Cubana han passat molts actors rebutjats al seu dia en les proves d'admissió de l'Institut del Teatre. Més que d'actors de mètode, Milán s'envolta de gent molt observadora, amb un do per a registres vocals i accents.

Cómeme el coco, negrorendeix homenatge al món de la revista. S'hi narren les peripècies d'un negre en una família peculiar. La involucració del públic, per variar, serà una peça clau en la funció.