Màster de filosofia i art amb Brian Eno

Encara que no aparegui en revistes musicals ni programes de televisió, l'ombra de Brian Eno és més allargada del que sembla en la música actual. Va coproduir l'últim disc d'U2 i produirà el nou de Coldplay; que és com entrenar a la vegada l'Arsenal i el Chelsea. El seu prestigi com a assessor de sons el té sempre ocupat, però ahir va estar a Barcelona (¡set hores!) per presentar 77 million paintings, una instal.lació audiovisual que s'exhibeix a la FNAC El Triangle.

Es podia esperar un Eno incòmode davant tant de periodista i curiós, però tot al contrari. Menut, encara que amb un intimidant aspecte de lloctinent de família mafiosa, es va transformar en un hàbil monologuista i sever moderador. Amb una aura de guru multimèdia, però amb grans dots d'entertainer, malgrat el rumb que va prendre la xerrada: filosofia, teoria de l'art, cultura mediambiental... Tot substància (encara que un pèl new age), comparat amb les foteses que transmeten les pop stars.

Després de quatre dècades en actiu, Eno ha acabat concloent que les seves intencions són bàsicament dues: "Plantejar amb la meva música una posició filosòfica" i "crear obres prou seductores perquè la gent es pregunti com han sorgit". La primera qüestió la va haver de matisar tant que la roda de premsa gairebé es converteix en una conferència sobre autoajuda. Va tancar el tema definint-se com un ateu que abraça el pragmatisme i suplicant: "La meva intenció no és crear una nova religió. Per favor, que ningú posi una cosa així al titular".

Permutacions

77 million paintings es compon de 360 pintures permutades de quatre en quatre mitjançant un software que genera 77 milions de combinacions diferents. Eno, que va estudiar pintura abans de fundar Roxy Music, ha creat aquestes 360 obres al llarg de dues dècades i les ha entregat a un programa informàtic. Ha delegat el control sobre l'obra final. Cada segon la seva instal.lació cobra un aspecte diferent. És el que ha definit com a "art generatiu: art que es crea a si mateix mentre és vist".

Notícies relacionades

L’Hotel Tower One, la torre a més altura de BCN, ja és una realitat

Inquietud al Gòtic per l’aparició de "narcolocals" a peu de carrer

Eno també va inventar fa tres dècades el concepte d'ambient: "Una música que sempre és allà, però no té principi ni final". Ahir va aclarir que "discos com Music for airports eren petits extractes de peces musicals teòricament infinites". La instal.lació seria la versió audiovisual i íntegra d'aquesta teoria. Com el riu: sempre igual i sempre diferent. És clar que per veure totes les possibles combinacions caldrien 438 anys. La instal.lació es tancarà el 24 de març.

Un cop acabat el torn de preguntes, Brian Eno va sospirar esgotat: "La de les descàrregues d'internet ha acabat amb les meves forces". Ell ja no està per a coses tan mundanes.