"No m'estranya que els costi dir el meu cognom"

No he sigut mai graciós en anglès. Sóc capaç de parlar amb certa desimboltura en castellà, però els meus intents de fer bromes en un altre idioma han resultat sempre un rotund fracàs. Per això, ahir estava una mica tens durant la projecció oficial dels curts nominats a l'Oscar. Havia de parlar després de la projecció i per allà no hi havia cap traductor de l'Acadèmia. Javier Fesser semblava més tens que jo, suposo, perquè va atrapar la meva nòvia Marta per banda i li va demanar que fes d'intèrpret. Jo no volia fer el mateix: havia de ser capaç de parlar en anglès. Era una qüestió d'orgull.

Tot això succeïa al Teatre Samuel Goldwyn de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. Probablement, el millor lloc del món per veure la teva feina: una sala enorme, plena d'un públic entregat que es torna boig amb els curts i decorada amb reproduccions gegants dels Oscars per tot arreu. La sessió la presentava el director de cine Taylor Hackford, autor de pel.lícules comOficial i cavalleroRay, però a qui admiro sobretot per ser el marit de Helen Mirren, la millor actriu de l'any. Al pobre li va costar una mica pronunciar "Cobeaga". No m'estranya.

Aquesta projecció també era important perquè era la primera vegada que veia d'una tirada la competència: un altre curt espanyol però que transcorre al Senegal (Binta y la gran ideade Javier Fesser), una comèdia molt escandinava sobre les relacions pare-fill (el danèsHelmer and son), un meravellós i carregat de mala llet curtmetratge australià (The saviour) i un boig musical californià que traslladaWest side storyal conflicte arabo-israelià (West bank story). En resum, una competència molt dura.

Notícies relacionades

Els amos de l’Apolo, una de les opcions a les nits del Fòrum

Un home mort i diversos ferits greus durant la revetlla

Després de veureÉramos pocos(que ha anat molt bé, la gent s'ha divertit molt), comença el col.loqui. En anglès, és clar. Dic que els dos ganduls protagonistes del curt són un transsumpte de Homer i Bart Simpson. Riuen... Agafo confiança i començo a xampurrejar l'anglès sense parar. I el públic riu. No sé com serà la cerimònia del pròxim diumenge, però allò d'ahir a la nit, ja va ser una passada.

En un altre ordre de coses, la maleta de Marta ha aparegut després de dos dies i la meva mare m'ha demanat drets d'autor per citar-la tant en les cròniques. "T'explico una cosa i la xerres a la premsa-", em recrimina divertida.