"La meva obra està feta des de l'amor a una vida més justa"

"La meva poesia està en la perspectiva de la mort perquè si no sabéssim que ens hem de morir, potser la poesia no existiria. Però està feta des de l'amor a la vida, a una vida més justa i més maca, tot i que no sigui la meva". Així parla Antonio Gamoneda. Així va parlar ahir poc després de saber que era el nou Premi Cervantes, i va fer aquesta mateixa reflexió en el seu discurs al rebre el 15è Premi Reina Sofia de poesia iberoamericana.

Ahir, doncs, va ser un dia doblement feliç per al poeta, tot i que com va dir, hi ha a la seva vida altres "circumstàncies existencials", vinculades a l'amor, que li han donat dies d'esplèndida satisfacció.

Gamoneda feia uns quants dies que era a Madrid per rebre el premi de mans de la Reina i assistir a la presentació, dimecres, d'una antologia de la seva obra. El seu nom sonava entre els candidats al guardó més important de les lletres espanyoles. I tot i que va confessar que no sabia que es fallés aquests dies, va afirmar que hi havia hagut una "campanya" en contra seu que va qualificar de "coses que passen al mercat de la cultura".

Aquest home que s'autodefineix com un "provincià vocacional" va rebre la premsa amb humor: "He trencat la meva condició d'etern finalista". I amb humilitat: "Tot i els premis, la meva poesia no és millor que ahir".

Però, ¿què és la poesia per a un home que hi ha dedicat la vida? "La poesia és radicalment individual, o, com diria Sartre, irremeiablement subjectiva". Per l'autor de Descripción de la mentira i Libro de los venenos la poesia també és una "forma d'estar a la vida" que ell desconeix fins que no l'hi diuen "les mateixes paraules".

CADÈNCIA RÍTMICA

Per Gamoneda, que se situa al marge de grups o corrents estètics i socials, la poesia "neix de la vida, d'un saber no sabent i d'un entendre no entès". Escriure versos, va dir, "neix d'un estímul de naturalesa musical, rítmic. Les paraules es manifesten amb una cadència rítmica, que després es desenvolupen i és el principi del pensament poètic".

Els seus poetes de capçalera són els simbolistes francesos --cita Mallarmé i Rimbaud-- i els clàssics espanyols Garcilaso, San Juan de la Cruz i Góngora. Del segle XX esmenta Federico García Lorca i Claudio Rodríguez, si bé considera "regular" l'estat de salut actual de la poesia. "I jo m'hi incloc".

Notícies relacionades

La disco colombiana més gran de BCN obre amb oposició veïnal

BCN reformarà i tancarà a la nit una polèmica plaça d’Horta

En tot cas, el poeta és un dels escriptors de capçalera del president del Govern. La trucada de José Luis Rodríguez Zapatero --"un amic", va dir la filla de Gamoneda davant la curiositat dels periodistes mentre passava el mòbil al pare-- es va produir després que el poeta comentés els gustos presidencials. "Jo valoro molt que tingui una proximitat o voluntat de predilecció on sigui".

En aquests moments, Gamoneda s'està "barallant" amb les memòries de la seva infància, les que arriben fins als seus 14 anys i comprenen la guerra civil. "Vaig tenir un observatori privilegiat i dur --explica--, el d'un barri obrer que va ser objecte d'una repressió brutal. I no se m'obliden els crits de les dones".