BARBARA HENDRICKS, ànima i dicció

INTÈRPRETSBarbara Hendricks, Magnus Lindgren, Mathias Algotsson, Fredrik Jonson i Jonas Holgersson

LOCALGran Teatre del Liceu

DATA18 de novembre

El debut deBarbara Hendricksal Liceu no va ser ni interpretant unlieddeSchubertacompanyada d'un piano ni donant vida a la Mimì deLa bohèmeamb una orquestra simfònica, sinó posant a la seva gola, micròfon en mà, una dotzena de peces extretes del cançoner nord-americà amb un quartet de jazz. Va ser un concert amb molt sabor a blues en què es va retre un homenatge especial aBillie Holiday, de qui la soprano suïssa d'origen nord-americà va interpretar algunes de les seves tonades més divulgades.

Hendricksno posseeix el vellut escruixidor deLady Day, ni la naturalitat que aquesta gran cantant impregnava en els passatges d'improvisació, ni tampoc la tècnica vocal més adequada per al gènere, però en tot cas, la seva veu, que s'il.lumina amb esclats de seda quan ostenta el registre agut, disfruta de la melancolia aclaparadora que és tan pròpia i necessària per interpretar blues, a més d'una dicció a prova de bomba.

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

Al seu costat, un quartet de jazz escandinau liderat perMagnus Lindgrenva seguir de prop la diva i li va proporciona el millor coixí possible perquè se sentís com a casa.Mathias Algotsson, al piano;Fredrik Jonson, al contrabaix;Jonas Holgersson, a la bateria, i el mateixLindgren, al saxo tenor, clarinet i flauta, no van poder ser més bon acompanyament i van fer les delícies del públic en les seves meritòries intervencions en solitari.

D'aquesta manera,Hendricksva poder sortir més que airosa en clàssics deBillie Holidaytan ficats en l'ànima del públic com el dolorósStrange fruito l'arxiconegutLady sings the blues, encara que una mica menys reconeixible i aconseguit va resultar el tristíssimDon't explain. L'entusiasme del públic va obligar la intèrpret a regalar dues propines que gairebé van resultar el millor de la vetllada: unSummertimede referència i una versió deLes feuilles mortesque va provocar més d'una llàgrima entre els assistents per la profunditat amb què la soprano va dir el text: des del cor.