Rosa López: "Jo no em considero cap víctima de res"

Me siento vivaproclama al títol del seu últim treball discogràfic. Rosa López. D'Espanya per al món, mal que li pesi a ella. En la seva cançó bandera canta "¡Me pides más! Más de lo que yo puedo dar". Potser una metàfora sobre les exigències del negoci de l'espectacle."No era aquesta la idea inicial, però la cosa bona que tenen les can- çons és que es poden entendre de moltes maneres. En el fons tracta de quan algú et manipula",afirma la granadina.

¿Rosa se sent manipulada?"A vegades, però no més que la majoria de la gent. Pràcticament tothom sent que a la feina li exigeixen més del compte. Per un altre costat, és molt fàcil deixar que els altres s'equivoquin per tu i després queixar-te. Gràcies a Déu, no em sento cap víctima de res".

Aquest vespre (21.30 hores) torna a Barcelona. Al Barcelona Teatre Musical (BTM). I, aquesta vegada, el públic no només anirà a sentir la seva prodigiosa veu."No cal dir que no em considero ballarina; en el fons segueixo sent un zero a l'esquerra. Això sí, a l'escenari m'hi estic una hora i mitja sense parar. Encara que no puguis amb el teu cos, allà dalt l'adrenalina fa que ho oblidis tot i en surts com si t'haguessis tret 40 quilos de sobre".En el seu cas, literalment."Doncs llavors serien 80",afegeix rient.

Cantarà els seus èxits i noves cançons (així com versions de Diana Ross i Donna Summer) acompanyada per dos ballarins i coreografies de Poti, el guru de¡Mira quién baila!"Hi deu haver qui pensi que vaig passant pels programes. La gent els veu com a reality shows, però per a mi han significat verdaders aprenentatges, ja que estic segura que si estudiés el mateix pel meu compte no em faria ni la meitat de profit".

Anar amb Rosa pel carrer és una carrera d'obstacles. A cada dos metres la paren per firmar un autògraf o retratar-se amb ella."¿Com reacciones? ¿Com ells esperen o com en aquell moment jo voldria? És molt difícil, l'equilibri. Si tens un mal dia el problema no és que et parin més o menys, sinó que et pots arribar a sentir molt falsa al somriure com si estiguessis bé. Però t'entren amb tanta alegria que se't fa impossible no correspondre".

TEMPTACIONS DEL NEGOCI

En elshow businessno tot és ballar i cantar."És una mica com qui ven l'ànima al diable: a canvi de poder fer una cosa que vols et veus fent tot tipus de coses".La temptació viu al camerino del costat."M'han ofert xecs en blanc perquè surti despullada o en biquini, perquè expliqui la meva intimitat... Ni m'ho he plantejat. És com la droga: ¡no! ¡Mai de la vida!".

Notícies relacionades

La Sagrada Família de Barcelona convidarà el Papa Lleó XIV pel centenari de Gaudí al juny de 2026

Barcelona compra un altre bloc de pisos a l'Eixample per tanteig i retracte

No té la més mínima intenció de vendre les seves penes ni les alegries."Em sento especialment bé, i no només a nivell professional. Prové de motius molts més íntims, de coses personals de les quals mai parlaria als quatre vents",diu.

Ha dit adéu a moltes pors."Després de l'èxit d'OT em feia tanta por decebre la gent que era com si tingués les pupil.les girades, com si no veiés res del que m'envoltava. Vivia dins de mi mateixa".Encara que avui tampoc se sent precisament capsuperwoman."Sempre he sigut molt insegura, i crec que cada vegada ho sóc més --considera--. El que passa és que potser se'm nota una miqueta menys. Potser un dia aconseguiré dissimular totalment la meva inseguretat, però em temo que això no voldrà dir que l'hagi perduda".