Terry Gilliam recuperarà el 'Quixot' amb Johnny Depp

Terry Gilliam, l'únic americà i el més contestatari i indomable del grup britànic Monty Python, persisteix en la seva intenció de portar elQuixota la gran pantalla, cosa que ja va intentar fa sis anys quan per un reguitzell de catàstrofes als sis dies va haver de parar el rodatge. El director va anunciar ahir a Sitges que no pensa cedir com va fer Orson Welles, i que"aviat"recuperarà els drets del guió deL'home que va matar Don Quixot, un projecte truncat, que va donar peu al singular documentalLost in La Manxa, en què Keith Fulton i Louis Pepe retraten el malson a què es va enfrontar.

Quan els tràmits burocràtics estiguin resolts, Gilliam tornarà a trucar a Johnny Depp."Ja ho sap, el rodatge començarà quan ell estigui disponible",va dir el director després de l'aplaudida projecció deTideland(La terra de les meravelles). La reacció del públic va ser oposada a la de l'any passat a Sant Sebastià, on a la meitat s'havia buidat mitja sala."La història es reescriu amb el temps",va comentar Gilliam, que no acostuma a mantenir bones relacions amb els crítics.

L'home que va matar Don Quixotversa sobre un heroi modern (John- ny Depp), que en una delirant transició viatja al segle XVII per trobar-se a si mateix en el personatge de Sancho Panza. Semblava una maledicció. Inundacions, tempestes, una riuada de fang, avions sobrevolant el rodatge i, finalment, l'hèrnia discal i els problemes de pròstata del protagonista, Jean Rochefort, van enfonsar una producció pressupostada en 32 milions de dòlars.

EVASIÓ I REFUGI

ATideland, Gilliam torna a comptar amb Jeff Bridges, que dóna vida al pare drogoaddicte d'una nena de 9 anys, interpretada per la sorprenent Jodelle Ferland. Quan després de la mort de la mare per sobredosi, ell també mor, la petita aconsegueix evadir-se de l'abandonament i la soledat refugiant-se en un món oníric clarament influenciat per la lectura d'Alícia a terra de meravelles. Ella s'apodera del 90% dels plans."El relat no és meu. He traduït al llenguatge cinematogràfic les idees de Mitch Cullin, autor d'un llibre que em va impactar perquè capta la infància d'una manera que no s'havia explicat mai".

El realitzador deBrazil,12 monos,El rei pescadoriEl secret dels germans Grimmva insistir que les seves pel.lícules demanen que l'espectador doni una mica de si.Tideland, segons ell, és encara més interessant i perillosa."És la meva preferida, perquè ha sabut treure el nen que hi ha dins meu".

Notícies relacionades

La fiscalia denuncia un grup per llogar pisos turístics sense permís dels propietaris

El TSJC defensa el dret a l’enterrament pel ritu islàmic d’un veí de Mollet

És un relat, entre poètic i tètric, d'una nena que parla amb els caps de les seves nines sobre el seu estimat capità, un deficient mental que pateix convulsions epilèptiques i que somia caçar el que ell en diu el gran tauró. És el tren que passa a prop de la casa envoltada d'un camp de blat que en els seus jocs es transforma en l'oceà. Una nena preparant elchuteque cada tarda es pren el seu pare, un cadàver podrint-se en un balancí, esquirols engabiats i una àvia que besa a la boca un nen. Gilliam sap com provocar amb el seu peculiar imaginari. Aquesta pel.lícula pot agradar o no, però no deixa indiferent ningú.

En la seva opinió, es tracta d'una història honesta que genera reaccions fortes."Encara que molesti i algunes persones no l'entenguin Tideland és una pel.lícula que toca la fibra sensible. És sorprenent, genial, lliure, petita, sense cavalls ni efectes especials".Per ell, el món és cada vegada més previsible."Jo em resisteixo a això".