Joan Pino: «Els parcs tenen un valor incalculable»

Els espais verds de l'àrea metropolitana de Barcelona, així com la flora i la fauna que contenen, són un patrimoni natural amb un valor incalculable. Per al biòleg Joan Pino, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), el gran repte és inserir la naturalesa a la ciutat d'una forma sostenible: sense interrompre els processos ecològics i els fluxos que la caracteritzen. Pino ha participat com a expert convidat en la segona jornada del cicle Diàlegs del Pla de Sostenibilitat Ambiental de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (PSAMB).

-¿Quina idea ha volgut transmetre amb aquesta presentació?

-En primer lloc, que tenim un estat de coneixement de la biodiversitat millorable, especialment des del punt de vista de la cartografia de detall i l'actualització de la informació. En segon lloc, que amb aquesta informació podem detectar hot spots, punts calents on es donen els valors màxims de biodiversitat. Així, on hi ha  més quantitat d'espècies parlem de punt calent de biodiversitat.

-¿Com definiria biodiversitat?

-És un concepte complex. Edward O. Wilson, un prestigiós biòleg nord-americà, parla de la varietat de la vida, i això implica diferents components i escales. La diversitat genètica, la diversitat d'espècies, la diversitat d'ecosistemes i la diversitat de paisatges.

-¿Quants sistemes biodiversos concentra l'àrea metropolitana?

-Podríem dir que té uns 40 sistemes biodiversos diferents, que acullen milers d'espècies. Cadascun amb les seves particularitats; amb tipus de bosc, prats, zones de cultiu o matolls diferents. Només cal pensar en els ambients del litoral, del delta del Llobregat o del delta de l'Ebre, o els embassaments de l'Empordà, on es barreja l'aigua dolça amb l'aigua salada, sistemes dunars i aiguamolls. Hi ha molta biodiversitat a l'àrea metropolitana però està molt pressionada.

-¿Pressionada per l'ésser humà?

-Sí. La principal amenaça de la biodiversitat és el dinamisme, la rapidesa amb què creem noves infraestructures que fragmenten el territori. També l'ús intensiu d'aquests espais. Perquè la gent vol disfrutar els seus espais naturals.

-¿Hem de blindar aquests espais naturals?

- Hem de ser realistes. Els parcs tenen un valor incalculable, però no podem renunciar a les àrees metropolitanes, les àrees més dinàmiques de la nostra economia, que representen una aportació molt important al PIB. Des del món de la conservació hem de tenir present que en aquestes àrees podem tenir certa biodiversitat. No podrem tenir espècies amb uns requisits ecològics molt específics i segurament tindrem espècies més generalistes i una proporció d'espècies exòtica important.

-¿Quin paper juguen els parcs urbans en el manteniment d'aquesta biodiversitat?

-Tenim parcs metropolitans, que estan ubicats entre la trama urbana i els espais naturals, com el de l'Ordal, el Garraf o Collserola. Són parcs que combinen un ús més lúdic amb una funció de recuperació i preservació dels valors naturals. Poden ser parada d'ocells migratoris. També alberguen esquirols i conills i, per tant, poden rebre la visita de rapinyaires que al seu torn s'alimenten d'aquests petits animals.

-¿I els parcs que estan dins de la ciutat?

-Els parcs en plena trama urbana, com el de la Ciutadella, a Barcelona, tenen un paper menor en el manteniment dels fluxos ecològics.

-¿La connexió entre els parcs és vital per a la seva existència?

- Sí. La fragmentació dels espais naturals els empobreix. Els sistemes naturals aïllats de la resta pateixen extinció d'espècies i, per tant, pèrdua de biodiversitat. Connectar-los és una bona manera de garantir la supervivència de moltes espècies, animals i vegetals. És necessari corregir parcs com Collserola, cada vegada més aïllat, amb propostes de gestió i planificació del territori.

-Ara la biodiversitat està en l'agenda de l'Administració. 

-És relativament recent i arriba una mica tard, però la regió mediterrània segueix sent un gran punt calent de biodiversitat.

-El canvi climàtic és ara com ara la gran amenaça.

-És imparable. Hauríem de deixar d'emetre gasos de CO2 immediatament, però això és molt difícil. A nivell de biodiversitat, la del litoral es pot veure afectada en zones humides com el delta de Llobregat, i un augment de la temperatura i menys pluviositat pot perjudicar els nostres ecosistemes. Només alguns, els que són més oberts, com les zones de pastura, en sortiran beneficiats.

Notícies relacionades

Els amos de l’Apolo, una de les opcions a les nits del Fòrum

Un home mort i diversos ferits greus durant la revetlla

-¿Què hi pot fer la ciutadania?

-Per començar, cal un canvi en la quantitat de recursos que fem servir cada dia. També hem de deixar anar espècies exòtiques, com certes serps o tortugues, perquè suposen una invasió biològica molt perillosa per al nostre entorn. W