Noves mans al volant

El perfil de l'aspirant a taxista ha canviat molt en els últims anys. «Ara tenim a la nostra acadèmia arquitectes, enginyers, economistes... La crisi és igual per a tothom, i el sector del taxi ha estat històricament un sector refugi», explica Rosa Hinojosa, directora del Centre de Formació STAC (Pujades, 23).

Fins fa poc es pensava que la professió del taxi era gairebé vocacional, que les llicències s'heretaven únicament de pares a fills. «Ara molta gent s'interessa pel món del taxi perquè han estat acomiadats amb 40 anys o més i veuen complicat trobar alguna cosa en l'actual mercat laboral», explica la directora, encarregada de rebre els nous alumnes.

Els conductors han d'estar molt ben preparats. «Els exàmens han de ser cada vegada més exigents perquè els taxistes també són la imatge de la ciutat», subratlla Alfons Bertrán, professor del centre Barcino Santiveri Formació (Bac de Roda, 143).

Els centres que ajuden a preparar  l'examen per obtenir les credencials acostumen a oferir serveis complementaris, com una borsa de treball i de llicències.

REPARTIDOR DE FLORS

Antonio de las Heras, de 56 anys, ha complert recentment el seu primer mes com a taxista de l'àrea metropolitana de Barcelona. «Tenia una floristeria al carrer de Santa Anna, al barri Gòtic, però em van apujar el lloguer de l'establiment un 300% i era inassumible», explica De las Heras, que no s'ho va pensar dues vegades a l'hora d'inscriure's a l'examen. «Vaig anar a unes 22 classes, i em vaig preparar bé a casa. Tenia cert avantatge perquè solia sortir a repartir flors als clients i coneixia bé els carrers i alguns llocs d'interès com hospitals i tanatoris», afegeix el taxista.

De las Heras està encantat amb el seu canvi de vida. «Li recomanaria aquesta feina a qualsevol, però han de ser persones educades, que disfrutin del tracte amb el públic i que no es posin nervioses al volant», afegeix.

Notícies relacionades

L'examen de taxi apuja nota

La disco colombiana més gran de BCN obre amb oposició veïnal

El cas de Manuel García, de 49 anys, és similar. Informàtic, García va aprofitar que la seva empresa oferia baixes incentivades per llançar-se al taxi. «Coneixia el sector perquè tinc familiars taxistes, i vaig pensar que ser el meu propi cap era una bona opció en la situació d'incertesa actual», recorda.

El treball de taxista acostuma a implicar moltes hores al volant, però la flexibilitat horària que permet és cada vegada més valorada. Segons Hinojosa, això explicaria el lleuger increment de dones aspirants a taxistes. «Moltes són les encarregades de cuidar els nens, i la feina de taxista, amb dos dies festius a la setmana, els permet compaginar més bé la seva vida personal i professional», afegeix la directora.