El Barça redueix la massa salarial respecte al 2017

Aquell Barça en decadència, que s’encaminava a la votació que no es va produir i a unes eleccions que es van retardar fins al mes de març del 2021, tenia una massa salarial de 617 milions. El pressupost dissenyat per la junta de Bartomeu contemplava 828 milions d’ingressos, que es van reduir a 631 a la primera campanya postcovid. És a dir, que les despeses esportives dels esportistes es van menjar tot el pressupost (el 97,7%). Els comptes els va tancar la junta de Joan Laporta.

Milions compromesos

El desfasament entre els ingressos calculats i les despeses previstes, sent dramàtic, arribava a rivets de tragèdia pels milions compromesos per a les següents campanyes (el mandat de Bartomeu acabava el 2021) entre salaris diferits i bonificacions que eren gairebé fixos encoberts. Una xifra que s’aproximava als 390 milions.

La preocupació més gran, el focus de Laporta i els seus executius per sanejar els comptes, s’ha fixat en els sous dels esportistes. El club, però, ha aconseguit invertir en la plantilla i, alhora, estalviar. El cercle virtuós 2.0 s’ha saldat amb la conquesta de la Lliga i una Supercopa d’Espanya, que no puntua. S’ha complert l’objectiu en el camp i a l’excel. 

Tornada al passat

El Barça ha tornat al passat. El 2017, quan guanyava títols i les nòmines anaven per sota del 70% del pressupost, que és el límit màxim recomanat per la UEFA en les regles internacionals del fairplay. L’organisme entén que el mínim sigui del 55% del pressupost d’un club

El cost salarial esportiu del Barça per a aquesta temporada és de 492 milions, que s’assembla als paràmetres de la campanya 2016-17, en què va ser de 432 milions. En la següent es va disparar fins als 639 milions sense motiu aparent. Sí que hi va haver un motiu que explica aquest desfasament: la marxa de Neymar.

Va marxar Neymar al París Saint Germain i va deixar 222 milions en caixa. Bartomeu tots i més en dos substituts (els recordats i no enyorats Dembélé i Coutinho) i en renovacions a l’alça de diversos membres de la plantilla. Fins a la seva marxa de la presidència, el Barça va sobrepassar el 70% del fairplay recomanat.

Moltes renúncies

El Barça ara és un club pobre i endeutat. Pobre perquè amb prou feines ha pogut invertir 3,4 milions en reforços, el que menys de la Lliga excepte l’Athletic (zero): han arribat cinc futbolistes (dos d’ells cedits) i només s’ha pagat per Oriol Romeu. Endeutat perquè el deute segueix per sobre dels 1.200 milions, s’han venut diversos actius, i està en marxa l’Espai Barça. Acomplexat fins i tot, obligat a assumir renúncies com ser incapaç de poder recuperar gratis Lionel Messi, no tenir marge per presentar una oferta per Bernardo Silva, el gran desitjat, renunciar a l’emblema del bàsquet internacional que era Nikola Mirotic o assumir la pèrdua anticipada, a dos anys vista, de Gonzalo Pérez de Vargas, el capità de l’handbol. 

La plantilla de Xavi s’ha aprimat amb 13 efectius acomiadats, però entre traspassos, amortitzacions i estalvi s’ha aconseguit rebaixar la massa salarial en 161 milions només en el futbol. La reducció de despeses total és de 212 milions. Se n’han anat les fitxes més cares de la plantilla, les que sobrevivien de l’era Bartomeu, com les de Piqué, Busquets i Alba.

Doble pla de viabilitat

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

L’any passat l’import del vestidor era de 566,4 milions (la massa salarial esportiva global va ser de 676 milions) i aquest any serà de 404 milions (492 milions a les seccions), que també s’han estret el cinturó (38 milions menys de desemborsament suposen) seguint el doble pla de viabilitat: l’intern de la junta i l’extern de LaLiga, amb la severa mirada de Javier Tebas. Aquests 404 milions de la plantilla de futbol (sous, nòmines i amortitzacions de jugadors, tècnics i personal auxiliar) estarien per sota del llistó de la UEFA, el 54% del pressupost. La de la campanya 22-23 vorejava el 73%. 

La rebaixa d’aquest estiu, però, es produeix després que el dispendi s’hagués disparat la campanya passada una xifra rècord 676 milions. Llavors sí que hi va haver inversions amb els fitxatges de Robert Lewandowski, Jules Kounde i Raphinha, abans de Ferran Torres. Un altre assumpte, que no surt als llibres de comptes, és el valor que tenen futbolistes com Araujo, Pedri, Gavi, Balde i Lamine Yamal.