Laporta-Tebas, ¡que es besin! ¡que es besin!

Jo no és que admiri Ferran Monegal. Soc més que això. Soc un lector empedreït de les seves crítiques televisives. Em sembla un geni a l’hora de descriure les coses que passen a la petita pantalla i d’alertar-nos dels gols que pretenen fer-nos, aquí i allà.

Per això, quan després de presenciar el debut d’ ‘El factor clau’, programa creat i venut a TV-3, gairebé a l’uníson, per tres amics com Joan Laporta, Jaume Roures i Xavier Sala i Martín, vaig començar a comptar les hores (per sort no són dies) que trigaria a llegir el ‘Tu i jo som tres’ del mestre, que en sap molt de teatre, per això els retrata a tots.

I, sí, Monegal va tenir la mateixa impressió que jo al contemplar aquest homenatge a Laporta, heroi i salvador del FC Barcelona. I, clar, Monegal va acabar amb una frase prodigiosa: «‘Es hasta impúdico’». I com que el crític mai utilitza les paraules per utilitzar-les, me’n vaig anar al diccionari de la RAE. ‘Impúdico: carente de pudor o recato’. ‘Pudor: honestidad o modestia’. ‘Recato: cautela o reserva’. És a dir, al programa li va faltar, això va ser molt, molt, evident, d’honestedat, modèstia, cautela i reserva.

Marxa enrere

El que més em va cridar l’atenció va ser l’atac desesperat de Laporta contra Javier Tebas, president de LaLiga, és a dir, de la patronal del futbol, a qui gairebé va assenyalar com el provocador del cas Negreira perquè el Barça no va firmar amb CVC. I va dir més: «Tebas té un salari que dobla el del president de qualsevol banc».

No vaig pensar, de veritat, que se li hagués anat la mà al president blaugrana, què va, què va. Vaig pensar que (com després em van explicar) el programa havia sigut gravat feia diversos mesos. I, és clar, com que Laporta canvia tant d’opinió i de veritat (a TV-3 va dir que van rebutjar una oferta per Frankie De Jong de 100 milions d’euros, quan va resultar que Mateu Alemany va convocar un dia la premsa perquè l’ajudessin a vendre l’holandès, ja que no hi havia manera), vaig pensar que Sala i Martín no va tenir en compte que, des de fa algunes setmanes, el seu amic està plegant veles i mirant de fer les paus amb el patró ja que, al final, ha quedat molt clar que els números veritables són els que sempre ha esgrimit Tebas, no els que va pretendre vendre’ns Laporta.

El que és lamentable de tot el que està passant entre Laporta i Tebas és que tots dos es necessiten (bé, els que es necessiten són LaLiga i el Barça) i escenificar aquest tipus de baralles de pati d’escola quan tots sabem que, al final, s’abraçaran i algú cantarà, com en els casaments, «¡que es besin!, ¡que es besin!», no té massa sentit. O sí, retratar els dos personatges massa futbolers i futbolístics com per atorgar-los certa credibilitat.

Notícies relacionades

Un Barça de Champions però amb rotacions

Barça-Inter: dos mètodes oposats per anar a Múnic

Han arribat a demanar-se la dimissió l’un a l’altre. Han arribat a culpar-se de la no continuïtat de Leo Messi al Barça. I, ara, quan el Barça és amb l’aigua fins al coll patint per inscriure tot el que ha renovat i fitxat, ‘el bon patró’, pel·lícula de Jaume Roures, obre la mà i acontenta el president culer.

Com diria Ferran Monegal, «és fins i tot impúdic».