Premis Emmy 2025: les opcions de les sèries favorites 

‘Separación’

Estudiant resultats de l’última dècada, queda clar que una sèrie amb 25 o més nominacions (aquesta en té 27, ni més ni menys) sempre acaba sent reina de la nit. De manera que sí, la recargolada creació de Dan Erickson està cridada a ser millor sèrie dramàtica. Va sortir amb sis premis de les cerimònies de la setmana passada, entre aquests el més que merescut a millor disseny de títols, una seqüència d’obertura impossible de saltar. 

---

‘El Pingüino’

Va ser distingida en els Emmy 'tècnics' amb fins a vuit premis, majoritàriament centrats en la difícil transformació de Colin Farrell en tipus desagradable. El mateix Farrell mereix guanyar, no només per les llargues hores davant el mirall, sinó per la seva capacitat per dotar d’estranya humanitat l’impulsiu malvat. També ho mereix Cristin Milioti per la seva terrorífica Sofia Falcone, filla del mafiós Carmine (finitat per Enigma a ‘The Batman’) i, segons el moment, ajudant o rival d’Oz. La més dura competidora d’aquesta última és la Michelle Williams de ‘Dying for sex’.

---

‘The Studio’

Guanyi o no gaires Emmy aquest diumenge, la hilarant comèdia sobre Hollywood de Seth Rogen i Evan Goldberg ja forma part de la història d’aquests premis: amb les seves 23 nominacions va batre el rècord ostentat per ‘Ted Lasso’ per convertir-se en la comèdia debutant amb més mencions. Després de sortir dels premis creatius amb nou distincions, tot indica que arrasarà també en categories principals, sobretot gràcies a dos factors. A la indústria li encanta veure’s reflectida en la pantalla, tot i que sigui en un mirall (lleument) deformat. I ‘The Studio’ és, en dies de comèdies tràgiques i molt malestar, una comèdia de veritat.

---

‘The White Lotus’

El compositor Cristóbal Tapia de Veer no formarà part de la futura temporada francesa (el seu ‘beef’ amb el creador de la sèrie, Mike White, ha sigut sonat), però pot anar-se’n amb el cap ben alt: el seu tema principal per a la tercera temporada acaba de ser premiat, com ja ho va ser el de la primera. Hi ha intriga per saber quin(és) dels set intèrprets nominats s’acaba(n) portant premi: ¿Sam Rockwell per aquell monòleg inoblidable sobre la trobada amb la fe? ¿Carrie Coon per aquell discurs no menys èpic en el sopar final de grup?

---

‘The last of us’

La sèrie postapocalíptica ha sobreviscut (des que es va publicar el joc original ja no és espòiler) a la mort de Joel (Pedro Pascal), però alguns votants no semblen tenir-lo tan clar: de les 24 nominacions obtingudes amb la seva primera temporada, ha baixat fins a les 16 amb la segona. Bella Ramsey mereix guanyar després del tràngol emocional patit per Ellie, però la jove actriu té dura competició a Kathy Bates (‘Matlock’), la coronació de la qual la convertiria en guanyadora més gran (77 anys) de l’Emmy a millor actriu dramàtica; temptador gest antiedatisme.

---

‘Andor’

Ja té quatre premis tècnics, incloent els de millor disseny de producció i millor vestuari en sèrie d’època o fantasia. Però molts ultraistes d’aquest drama d’espionatge galàctic consideren que s’ha de valorar també tota la seva potència dramàtica i intel·lectual. Que, una mica per sorpresa, no ens enganyem, el seu xourunner Tony Gilroy acabés sostenint l’Emmy a millor sèrie dramàtica seria un acte de justícia... còsmica.  

---

‘Hacks’

Tot i que el triomf de ‘The Studio’ sembla cantat, convé no perdre de vista ‘Hacks’, sèrie adorada per crítica i premis que ja va birlar per sorpresa l’Emmy a ‘The Bear’ l’any passat. És fàcil imaginar Jean Smart aconseguint una quarta estatueta per la seva interpretació de la sempre afilada Deborah Vance. Anomenem des d’aquí a la necessitat de premiar com (relativa) secundària a la màgica Hannah Einbinder després de tres nominacions en va. 

---

‘The Bear’

Aquest drama sobre família i cuina ha perdut una mica de manxa en els premis que comentem, en part per continuar sent presentat en categories de comèdia, una cosa que sembla enervar part de la indústria. Si Jeremy Allen White s’emporta l’estatueta a millor actor, no serà amb total mereixement: el seu personatge no tenia gran rellevància en la temporada de la sèrie que es valora aquest any, la tercera i, per cert, més fluixa de totes. Però no estaria malament aquest Emmy de direcció a la polivalent Ayo Edebiri per ‘Servilletas’, l’episodi centrat en el passat de la subjecfa de cuina Tina (Liza Colón-Zayas) i com va arribar a treballar a l’Original Beef. 

---

‘The Pitt’

Notícies relacionades

Sara Puig, presidenta de la Fundació Joan Miró: una visió molt local i molt global per a una institució cinquantenària

El llibre en català debat el seu futur en plena bonança comercial

Totes les estadístiques apunten a ‘Separación’ com a vencedora dramàtica, però compte amb ‘The Pitt’, més assequible que la producció d’Apple TV+ sense arribar a ser l’exemple de tele de vella escola que es diu a tants llocs; en realitat deu bastant els drames conscients i rigorosos de David Simon per a HBO. ¿I no seria emocionant celebrar la tornada de Noah Wyle a l’actualitat i a aquests premis, 26 anys després de la seva última nominació per ‘Urgencias’? 

---

‘Adolescència’

La sèrie revelació del 2025, amb permís de ‘Task’, domina les categories de sèrie limitada amb 13 nominacions. Totes les mirades estan posades a Owen Cooper (l’adolescent acusat d’assassinat Jamie Milller), que podria convertir-se en l’actor més jove (15 anys) a rebre un Emmy interpretatiu. També debuta en aquests premis gent amb més experiència com Stephen Graham (que podria guanyar com a actor, creador i guionista) o Erin Doherty (excel·lent com la psicòloga clínica Briony Ariston). Ningú li hauria de treure el premi de direcció a Philip Barantini, signant dels quatre episodis, quatre plans seqüència que són una barreja imbatible de destresa tècnica i intel·ligència emocional.