Estimo el Barça però, per si de cas, poso una clàusula

‘Jijantes’ té raó, però m’agradaria matisar una coseta: jo soc tot això i més. Em refereixo a més vell, antiquat i desfasat. Però, quan ells, els ‘jijantes’, no havien nascut i, per descomptat, ni tan sols somiat amb viure, exercir i passar-s’ho d’allò més bé, com jo, amb aquesta beneïda professió, ja feia un munt d’anys que jo treballava en això. I sé, perquè jo també he sigut elegit perquè em filtressin notícies (i després, vaig ser arraconat, silenciat i marginat), com funciona aquesta professió convertida ara, per obra i gràcia de les xarxes, en un negoci.

Viatge diví

Per això no em crec que algú es desvetlli a les quatre de la matinada, tingui una inspiració (divina, sens dubte), es compri un bitllet d’avió a Munic i ¡zas! ensopegui, ¡quina casualitat!, amb Mateu Alemany, camí de firmar el contracte amb Ilkay Gundogan. De la mateixa manera que no em crec que algú digui que la tornada de Leo Messi està garantida al 95% i no sàpiga que és una bola i que està sent útil a la causa. Cosa, insisteixo, que em sembla bé però que, al final, té el seu preu.

Hi ha moltes maneres d’exercir aquesta beneïda i apassionant professió, però estaria bé que no miréssim d’autogolejar-nos. Sé que als oients, teleespectadors i lectors no els importen les nostres penes. Des de fa moltíssims anys, en les qüestions del Barça, la clau està en creure-se’ls o no creure-se’ls, en qüestionar (repassar i contrastar) tot el que ens diuen o llançar-ho a l’instant per guanyar punts, que, de vegades, no ho són i, simplement, són un tret al peu, foc amic.

Això ha canviat tant, tant, que els responsables de comunicació del Barça, que malgrat que es deuen 1.350 milions d’euros continuen sent un fotimer, acaben de convertir els (sagrats) off the record en autèntiques rodes de premsa, simplement davant la imperiosa necessitat que tenen de defensar-se. Això que en la meva època era impensable (l’off the record t’ajudava a contextualitzar les coses i, sens dubte, res del que es comentava en aquesta trobada es publicava als dos minuts), ara és la manera oficial que té el Barça de dir el que pensa.

Notícies relacionades

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Aquests dies escolto i llegeixo que el Barça, malgrat tot, continua sent un dels clubs preferits per als futbolistes, no per a Leo Messi, sens dubte. Una marca amb enorme prestigi, tant que el capità dels campions d’Europa, Ilkay Gundogan, «ha demostrat el seu amor pel Barça».

Sí, sí, molt amor, però ens oblidem de dir i escriure que per si de cas ¿veritat? estimem tant el Barça i ens fiem tant del Barça, que millor fem constar al contracte una clàusula per la qual quedaré lliure si no m’inscriuen abans que comenci la Lliga. Molt, molt, no es fien del Barça. D’estimar-lo, ja ni parlem.