¿De debò canviaran Ansu per Leo?

¿Oportunitat de mercat?

¿De debò convertirem el Barça, ara que esportivament sona, fa olor i té gust de nou, de jove, en un geriàtric? ¿De debò la frenada serà tan forta i tornarem a la casella de sortida per acontentar la «culerada», la grada del Camp Nou, que és l’única que podria cantar «Laporta, dimissió»? ¿De debò posarem en risc el nou esperit del vestidor del Camp Nou amb el retorn del gran dictador i del seu entorn, digui el que digui Sergi Roberto, un altre que s’apunta a la jubilació agradable de «papa Barça»? ¿De debò Laporta pensa que ens creurem que Javier Tebas no té raó quan ell, el president, no pot ni tan sols inscriure Gavi com a professional i pensa tornar a fitxar Leo Messi? ¿De debò és un tema que estan arreglant les senyores de Messi, Busquets, Alba, Sergi Roberto i Pepe Costa? ¿No estem en economia de guerra? ¿O és que l’operació Messi és, sens dubte, una d’aquestes «oportunitats de mercat» que tant li agraden a Mateu Alemany, tot i que més d’una ha sortit granota?

¿De debò frenarem el Barça del futur, el Barça de +12 sobre el Reial Madrid, el Barça del doblet i/o triplet, el Barça de la regeneració, perquè reneixi, de nou, al vestidor culer un ecosistema específic durant només un any i, després, haver de tornar a començar? ¿Què explicarà Laporta als nous líders d’aquest vestidor quan els anunciï que torna Messi, ja campió de campions, que ja ha jugat els seus millors 1.534 partits? ¿Com quedarà Xavi, que ha sigut qui ha provocat aquesta transició, qui ha empès Ter Stegen, Gavi, Pedri, Balde, Araujo... a fer el pas endavant que requeria el moment, quan els miri a la cara i els digui «torna Leo»?

Més ‘Motomami’

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Tinc un amic de l’ànima, un monstre culer, algú a qui consulto cada dia, cada nit, que fa dies que em repeteix una frase impossible: «M’agradaria veure Messi all Barça, però no m’agradaria tornar a veure el Barça en mans de Messi». El dolent, l’horrible, el pèssim, el temible és que les dues situacions són incompatibles.

Qui pensa a repescar Leo Messi, és a dir, Joan Laporta, pensa més en si mateix, en la seva butaca, en el seu futur immediat, a acontentar la «culerada» que no pas en el club, en el present, en l’equip, en el futur immediat, en l’obra esportiva que s’està construint. Pensa, ¡diguem-ho ja!, en si mateix, en el negoci, en sobreviure, en ‘Motomami’, en fer caixa amb el «circ» de la Kings League... D’acord, d’acord, formidable, però que ho digui, que ho expliqui, quan ni tan sols ha explicat encara allò d’Enríquez Negreira.