I ARA EL CLÀSSIC COPER

El Barça s’espanta després d’una setmana negra

El Barça s’espanta després d’una setmana negra

Efe

4
Es llegeix en minuts
Marcos López
Marcos López

Periodista

ver +

Xavi va sortir enfadat d’Almeria. «Molt enfadat», va precisar ell mateix. Enfadat, frustrat i, fins i tot, desenganyat, perquè el Barça troba tant a faltar Pedri que es transforma en un equip sense ordre. Ni ordre ni creativitat, apagat bruscament, sec i enemistat amb el gol.

Desenganyat i, fins i tot, espantat va quedar el tècnic al comprovar que el gol de l’equip andalús li va fer més mal que els dos gols anglesos que el van fer fora de l’Europa League. La imatge de la derrota a Almeria es resumeix en un futbol primitiu, amb fins a 47 centrades i cap va acabar en una rematada entre els tres pals de Fernando.

No hi havia cap rastre a Old Trafford de la ira futbolística que sí que desprenia Xavi, en canvi, a l’abandonar l’estadi dels Jocs Mediterranis, una vegada constatat que el líder emet massa senyals inquietants.

Fins i tot per a la directiva, necessitat com està ara el president Joan Laporta que l’equip sostingui el club, immers en el cas Negreira, amb un estadi, el nou Camp Nou, al qual necessita trobar finançament, en plena crisi reputacional de la marca Barça.

Dues derrotes consecutives, una cosa que no havia passat en tot el curs, és el símptoma de la gravetat del problema que turmenta ara Xavi. No només perquè ha reanimat el Madrid, que temia perdre la Lliga i avui és més a prop del Barça que dissabte (passa de vuit a set punts la diferència després d’empatar a casa seva amb l’Atlètic), sinó per la proximitat d’un clàssic coper que adquireix ara una dimensió essencial. A curt i mitjà termini.

Dijous es juga l’anada de la semifinal al Bernabéu, amb l’equip d’Ancelotti esbufegant alleujat pel regal blaugrana a Almeria, sense oblidar la ferida oberta de la caiguda a la Supercopa de Riad.

El Barça, que va digerir la segona eliminació europea de la temporada com si no fos res transcendent («hem competit, hem donat la cara», va argumentar Xavi), ha perdut el fil futbolístic. L’equip s’ha desfigurat. Les absències de Dembélé, el jugador amb més regat i desequilibri, i de Pedri, l’enginy fet futbolista, han provocat la davallada.

Inquietud per Lewandowski

Fins i tot Lewandowski, el golejador que aguantava el xiringuito, ha perdut la seva aura. El polonès sembla un davanter més, llastat, potser, per la fórmula dels quatre centrecampistes que l’ha deixat sense socis lleials al seu costat.

El que ha deixat, a més, desarmat Xavi és que el Barça ha perdut «passió, entusiasme i ritme», com ell mateix va confessar, que es va quedar «sense excuses, perquè hem fet el pitjor partit de la temporada en el pitjor moment».

«Demano disculpes a l’afició, perquè hem fallat. Estic molt enfadat; hem de buscar solucions ja»

Xavi, tècnic del Barça

Mai se l’havia vist tan indignat. Ni tan sols en les grans nits de les eliminacions europees (Bayern i Eintracht, en el curs passat; Bayern i United, en aquest), perquè no havia detectat aquesta inquietant apatia que va ofegar els seus jugadors.

El tècnic mo acostuma tampoc a adreçar-se directament a l’aficionat després d’ensopegades d’aquesta dimensió. «Demano disculpes a l’afició, perquè hem fallat. Estic molt enfadat; hem de buscar solucions ja».

Aquest és el problema real. La recerca de solucions urgents per aturar l’hemorràgia que ha viscut el Barça en una setmana negra. Negra perquè l’equip ha perdut solvència defensiva (va rebre tres gols, dos del United i un de l’Almeria) i s’ha quedat sense punteria: un gol, el de Lewandowski a Old Trafford, en els 180 últims minuts, i va ser de penal.

«Tranquil·litzem-nos», ha reclamat Ter Stegen, conscient que alguna cosa s’ha trencat, sobretot des de la lesió muscular de Pedri en l’anada amb el United al Camp Nou.

Una lesió que torna els pitjors records al Barça. Pedri va caure davant l’Eintracht i l’equip es va desplomar: ha encaixat quatre derrotes i ha cedit un empat en els nou partits de la temporada. Tot ha passat sense el canari al camp.

Notícies relacionades

I Xavi, sota la mirada preocupada de Laporta, ha de trobar noves alternatives per a un equip que troba tant a faltar Pedri que no sembla el mateix. No únicament per l’impacte de la seva absència, sinó també perquè altera les estructures vitals de tal manera que va més enllà de la falta d’eficàcia.

El problema és que el Barça no genera joc. Fins a tres sistemes tàctics diferents va utilitzar Xavi a Almeria (va començar amb els quatre centrecampistes, va passar després als dos extrems –Raphinha, a la dreta; Ferran, a l’esquerra– i va acabar amb el 3-4-3, disfressat finalment Araujo de la versió moderna d’Alexanco, central davanter centre. Esgotats els 90 minuts, el Barcelona va deixar un trist xut a porteria, amb la rúbrica d’Alarcón (m. 81), fet que delata l’origen de l’enuig de Xavi. Va faltar passió, va faltar ritme, va faltar intensitat, però, sobretot, el que va faltar és futbol.