La contracrònica del Ceuta-Barça de la Copa: la unitat B de Xavi també compleix

La novetat

LA UNITAT B. Xavi va fer servir la unitat B, al complet. A mitjans de gener ja queda definit completament l’ordre jeràrquic al vestidor del Barça. La unitat A va guanyar el Madrid en la final de la Supercopa a Riad, amb Ter Stegen, Araujo, Koundé, Christensen, Balde, De Jong, Busquets, Pedri, Dembélé, Lewandowski i Gavi.

La unitat B estava formada en la Copa per Iñaki Peña, Bellerín, Eric Garcia, Marcos Alonso, Alba, Kessié, Sergi Roberto, Pablo Torre, substituït en el descans per Gavi, Raphinha i Ferran Torres.

De Riad a Ceuta només va quedar un supervivent l’onze inicial. I era Lewandowski. Però tenia un asterisc perquè el polonès, sancionat diumenge contra el Getafe i la setmana que ve a Montilivi contra el Girona, havia de jugar.

Van complir de meravella després d’un inici estrany. A poc a poc van dominar el partit amb absoluta jerarquia, sobretot en la segona meitat, en què van aconseguir quatre gols.

El marcatge

SERGI ROBERTO, DE MIG CENTRE. Amb Busquets a la banqueta i De Jong a Barcelona descansant, Xavi va recórrer al jugador de Reus per donar-li el comandament del migcamp, escortat per Kessié (interior dret) i Pablo Torre (interior esquerre).

Sergi Roberto estava còmode en aquest rol. Seu va ser el robatori de la pilota que va propiciar el gol de Raphinha. Era una sacada de banda del Ceuta, frustrada per un cop de cap del capità blaugrana iniciant una jugada ràpida (tot just va durar set segons) que va provocar el 0-1. Va barrejar bé el joc curt amb el llarg imposant el control del Barça, sobretot a partir del minut 15.

La tàctica

XUT EXTERIOR I PRESSIÓ, LES CLAUS DELS GOLS. El Barça estava atordit i espès. Més aviat, pastós. No generava cap perill, i Xavi estava enfadat i exigia al seu equip que obrís el camp a través dels extrems: Raphinha, a la dreta; Ferran Torres, a l’esquerra. El tècnic necessitava amplitud per trencar l’estructura defensiva del Ceuta, que vivia còmode en la primera meitat. Tan còmode vivia que va pensar arribar al descans amb la porteria a zero. Però el primer xut a porta del Barça (el xut corbat de Raphinha des de fora de l’àrea) va trencar la defensa ceutina.

Amb aquest gol es va calmar l’equip de Xavi. Tot just començar la segona meitat, el Barcelona va liquidar el partit. I l’eliminatòria. ¿Com? Per la via ràpida. Kessié va pressionar la sortida de la pilota del Ceuta amb tant encert que va robar la pilota i l’hi va servir a Lewandowski, precís en la rematada. El Barça va afegir dos registres nous al seu arsenal ofensiu. Un xut llunyà de Raphinha i una pressió adequada de Kessié per firmar el 0-2.

I el 0-3 va arribar després d’una veloç transició blaugrana rubricada per Ansu, valent, atrevit, descarat buscant l’un contra l’un abans de firmar un tractat d’eficàcia. Un xut a porteria. Un gol. Però Kessié no estava feliç i va aprofitar una delicada centrada de Raphinha per rematar de cap, arribant des de darrere, el 0-4.

L’estrella

LEWANDOWSKI, PRECÍS. El polonès no falla. Ha recuperat la punteria. Va semblar rovellat en la semifinal de la Supercopa contra el Betis. Tot i que va marcar un gol i li’n van anul·lar un altre. Va ser molt més contundent en la final contra el Madrid, en què va tornar a fer un altre gol, a més de participar amb perill en l’estructura ofensiva del Barça, indetectable com va ser per a la defensa blanca.

I a Ceuta, va acreditar la seva condició d’únic titular, deixant un altre gol més aprofitant la feina bruta de Kessié. I això que Lewandoski venia, just abans d’anar a Riad, travessant una mala ratxa davant porteria. Ara, en canvi, encadena tres partits consecutius (Betis, Madrid i Ceuta) sumant ja quatre gols.

En porta 22 en 23 partits. I el polonès ha marcat en totes les competicions. En suma 13 en 15 jornades de Lliga que ha jugat, 5 en 5 de Champions, 2 en 2 de Supercopa i 2 en 1 de Copa. Un jugador precís el polonès a Ceuta: dos xuts a porteria, dos gols.

El debut

ALARCÓN, UN JUVENIL S’ESTRENA. Quedaven 10 minuts perquè s’acabés el partit, ja del tot resolt gràcies al 0-4. Llavors, Xavi li va obrir la porta del primer equip a Ángel Alarcón, un jugador del Juvenil A. Tot just té 18 anys. I ha viscut mals moments perquè va patir una greu lesió que el va tenir més d’un any de baixa.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

El tècnic, conscient del valor simbòlic que tenia aquesta decisió, va triar Alarcón per jugar uns minuts que mai oblidarà. És el desè jugador que debuta amb el primer equip amb Xavi. Cinc la temporada passada (21-22) i cinc en l’actual (22-23). 

Alarcón va arribar de l’Espanyol (2018) i la seva progressió es va truncar amb la ruptura del lligament encreuat anterior del genoll esquerre. Fins que va tenir uns minuts amb el primer equip a Ceuta.