CITA A LES 16.15 H.

El clàssic de l’eufòria del Madrid i la crisi del Barcelona

El Barça arriba a Madrid amb els dubtes que inspira el seu joc i les crítiques pel fiasco europeu mentre els blancs es gronxen amb el seu àlgid estat d’ànim habitual. Però el millor inici blanc en 11 anys només li serveix per ser segon. 

El clàssic de l’eufòria del Madrid i la crisi del Barcelona

Alejandro García / Efe

3
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Un optimista veu una oportunitat en cada calamitat», va dir Winston Churchill, i Xavi Hernández, que es declara optimista per naturalesa, veu una oportunitat en cada calamitat. O en cada partit, que per al cas és el mateix, tot i que soni exagerat. El partit contra l’Inter era una oportunitat, va dir, que va acabar fallida, i el clàssic contra el Madrid és una oportunitat, va repetir l’entrenador del Barça. Una oportunitat per millorar, per guanyar, per reparar males sensacions. 

«Estem fent una Lliga esplèndida», va voler recalcar Xavi per rebatre la idea que el Barça pogués estar anant cap a l’escorxador del Bernabéu. L’equip es presenta a la cita tenint el liderat, fruit de set victòries i un empat en vuit jornades, 20 gols a favor i 1 en contra. 19-7 el Madrid.

Una mica més líder

És tan líder, o una mica més líder que el Madrid, tot i que no ho sembli perquè els blancs es passegen per la Champions com per casa i el Barça viu ‘la crueltat’ de comprovar en cada partit, en cada calamitat, que el seu nivell no arriba per competir, fins al punt que en la quarta jornada està virtualment relegat a l’Europa League. L’equip d’Ancelotti ha firmat el millor inici dels últims 11 anys i només li serveix per empatar a punts amb el de Xavi.

El Madrid es gronxa en l’eufòria i el Barça es fustiga en la crisi habitual. Als dos clubs els costa poc viure en aquest estat d’ànim, com si fos part de la seva essència. Es retroben igual que quan es van enfrontar l’última vegada, excepte el bolo d’estiu dels Estats Units, saldat amb triomf blaugrana, per cert. En la cita del març passat, el Barça es presentava a 15 punts de distància i amb cinc derrotes consecutives tatuades a la pell en els duels directes. Era una oportunitat enmig de la calamitat, llavors sí, i aquell Barça desnonat es va emportar un aclaparador 0-4, amb gols d’Aubameyang (2), Araujo i Ferran Torres, que pot ser titular. 

Canvis cantats

«L’any passat vaig intentar inventar alguna cosa i em van clavar un pal», va admetre Carlo Ancelotti. El precedent impedirà que tingui un atac d’entrenador. El gran duel arriba massa aviat per decidir res en una Lliga que estarà entre els eterns rivals.

Xavi rumiava «sortir del guió». Farà diversos canvis respecte a l’onze estrella que va alinear contra l’Inter. Per la necessitat de fer rotacions i per voluntat de forçar una reacció en el rendiment de l’equip. Jules Koundé serà titular. El trencaclosques del tècnic egarenc està en l’elecció dels laterals; sobretot el dret, que haurà de lidiar amb Vinícius. El Madrid va perdre definitivament Thibaut Courtois.

«Sí, fa falta més múscul: el cervell, per atacar millor, per prendre millors decisions, per saber contemporitzar en una transició d’un contra cinc...»

Xavi Hernández / Entrenador del Barça

«Un clàssic és impredictible. És el partit en què menys importància té l’immediatament anterior. Hi estàs tan pendent que t’oblides d’on vens», va analitzar Xavi, conjugant el revitalitzant record d’aquella golejada amb el frustrant 3-3 contra l’Inter, que ha recuperat el vell discurs de la falta de múscul blaugrana. «Sí, fa falta més múscul: el cervell, per atacar millor, per prendre millors decisions, per saber contemporitzar en una transició d’un contra cinc...» De les crítiques a la defensa, a la davantera.

Mala nota 

Ell també ha quedat esquitxat com a autor d’aquest Barça. Tot i que vol ajornar l’anàlisi fins al final de temporada –«s’ha de tenir calma i paciència»–, va admetre que «la nota a Europa no és bona» i va acceptar la seva quota de crítiques.

Notícies relacionades

«Ho entenc perfectament, sé on soc i tinc empatia. Estem fallant, vam fallar el dia que no podíem fallar», acceptava, al mateix temps que considera que el seu projecte està «en construcció» i que, a mitjans d’octubre, no perd la fe ni de bon tros. «Seré honest amb mi mateix i com a culer, i no seré un problema per al Barça: el dia que no em vegi com una solució, me n’aniré cap a casa», ha assegurat. Ancelotti també va treure dramatisme al desenllaç del partit, tan prematur al calendari com anticipat a l’agenda del dia.

El pragmatisme contra l’estil, l’eufòria contra la crisi. Com sempre. Arriba el clàssic 250.