Un Barça menor se salva per la falta de punteria del Celta

Fa esgarrifar pensar el que hauria sigut del Barça si hagués tingut davant atacants més acreditats, com Lautaro Martínez sense anar més lluny. Ter Stegen va posar el cos de totes les posicions possibles per interrompre el gol que el Celta es va merèixer amb escreix. Els jugadors de Vigo se’n van anar de Barcelona desesperats. I els del Barça, disgustats. Necessitaven guanyar amb certa convicció i no va ser així. Van guanyar, però l’equip va donar la imatge d’un flam. Tremolós fora de mida.

pure energy ⚡️⚡️ pic.twitter.com/OlF5YteRaF

— FC Barcelona (@FCBarcelona) 9 de octubre de 2022

Que Xavi volia que els seus jugadors xutessin més a porta es va veure abans del partit, en els exercicis d’assaig. Un quatre contra quatre en què els atacants combinaven i obrien foc des de fora de l’àrea. Va començar l’enfrontament i Xavi es va empipar aviat per una jugada en què es va malgastar una oportunitat de xutar. L’entrenador va fer el gest amb el puny que sol indicar que s’ha d’anar de cara a barraca. Raphinha ho devia veure, perquè va ser el primer a carregar el canó. El gol va estar a prop.

El gol que va obrir la closca en què es va refugiar el Celta va venir d’una carrera a l’espai de Gavi, que va picar pedra com acostuma a fer, va posar el ciment perquè no hi hagués fugues al migcamp, fort com és amb el seu cos petit, però a sobre va saber veure cap a on tocava córrer. La seva passada va acabar al peu de Pedri després d’un matusser rebuig d’Unai, defensa del Celta. El seu segon gol del curs.

Pedri i Gavi van salvar el Barça

Gavi i Pedri han sigut per al Barcelona com la Grossa de Nadal per a una família a punt del desnonament. El dia que l’assemblea de compromissaris decidia que farà falta alguna venda d’actius més per pintar de verd els números vermells, els dos adolescents que van aparèixer de forma imprevista van estirar d’un equip que necessitava una actuació que apugés l’autoestima. El que espera a la cantonada convé afrontar-ho amb els bioritmes alts. No serà així, veient com es va desenvolupar la nit.

Per una vegada un partit contra el Reial Madrid –el cap de setmana que ve al Bernabéu– no resulta prioritari. Dimecres el Barça es juga contra l’Inter la pervivència a Europa, i felicitat, prestigi, diners... La temporada, en resum. Millor no imaginar un fiasco. Amb aquesta idea, Xavi va preservar un dels dos centrals drets, Eric Garcia, i va desplegar la proveta dels assajos, situant Marcos Alonso al costat de Piqué. Balde, com a Mallorca, va tornar a jugar a la dreta i amb Alba al lloc de sempre, la presència dels tres laterals esquerrans van donar color a l’alineació.

Balde va complir com va poder, Alonso va ser solvent i Alba va fer d’Alba dels últims temps, un lent declivi. Tots ho van passar malament en la segona part, amb la sortida d’un Celta que mossegava. Es va treure les dents de llet i es va incrustar una dentadura de fera. Va perdonar unes ocasions flagrants, salvades entre l’atabalament d’uns i altres. Un bany en tota regla. El joc blaugrana en la represa va resultar tan descoratjador que Xavi va ordenar tres canvis de cop al quart d’hora.

Fora Pedri, fora Raphinha i fora Ferran, que constata el frau del seu fitxatge un partit rere l’altre. Va poder marcar en un parell d’oportunitats i, com sempre, aigua. Això en la primera part, quan el Barça tenia contra les cordes el Celta, quan sense fer caure la bava a ningú, dominava els temps del matx, els jugadors es posicionaven amb criteri i tant la pressió alta com la recuperació ràpida funcionaven. No va ser un vendaval, ni de bon tros, però la sensació era de control.

Notícies relacionades

Laporta: «L’arbitratge de l’Inter va ser vergonyós, ho vam fer saber a la UEFA»

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Fins que va començar la segona part, en què es van invertir els papers. Que el Celta no empatés va constituir una injustícia per portar-la al Tribunal Suprem. L’encant del futbol, diran els barcelonistes. Maleïda punteria atrofiada, es queixaran els de Vigo. Fins i tot Aspas va fallar sol davant Ter Stegen. ¡Aspas, que les sol ficar totes! Ter Stegen es va fer gegant diverses vegades.

Eric va entrar per ajudar a enfortir la rereguarda i salvar el resultat. El partit se li va fer molt llarg al Barça. No va saber conservar la pilota i li va tocar patir com un equip petit, treient pilotes, salvant-se amb èpica, estirant la bota, posant el cos, alineant-se amb la sort en els rebots, en el mil·límetre que separa el fora de joc... El Celta va merèixer guanyar, no només empatar. Amb aquesta actitud, Europa s’allunyarà.