ACTE AL CAMP NOU

Gavi, un nou 6 per a molts anys

La renovació fins al 2026 de l’interior blaugrana, que heretarà el dorsal de Xavi, consolida el procés de reconstrucció de l’equip

Gavi, un nou 6 per a molts anys

Marc Graupera

4
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El 6 és el número emblemàtic de Xavi. Catorze anys va portar l’actual entrenador aquest dorsal, que l’identifica a ell, de la mateixa manera que ell és el màxim representant, i el més recordat també, d’aquesta samarreta. El 6 passarà a ser el 6 de Gavi, perquè el dignifiqui i li doni una llarga durada a partir del gener. I, si pogués ser, que l’acompanyi de tants èxits com al seu més il·lustre predecessor.

El Barça li ha reservat aquesta samarreta i, de passada, tanca un cercle. Abans de Xavi, l’últim portador del 6 va ser Iván de la Peña, l’agent de Gavi, que va reclutar, va cuidar i va representar, per aquest ordre, aquella criatura sevillana d’11 anys que es diuen en realitat Pablo Martín Páez Gavira i que sobresortia al planter del Betis per la seva capacitat golejadora.

Era aleví. I sent juvenil, i encara menor d’edat, va debutar la campanya passada en el primer equip blaugrana. Amb el 30 a l’esquena. El continuarà portant fins al gener, perquè aquell 6, des que el va penjar Xavi, ha passat de cos en cos (Dani Alves, Denis Suárez, Jean-Clair Todibo, Carles Aleñá, Riqui Puig i Miralem Pjanic) i ha sigut utilitzat al començament de la Lliga.

La samarreta de Pjanic

De manera virtual, és clar. Es va adjudicar a Pjanic. Ni tan sols hi va debutar. Després de quatre partits, va marxar al Sharjah, club dels Emirats Àrabs Units. Xavi va començar amb el 29, la primera i única vegada que va ser convocat en la temporada 97-98, va passar al 26 a l’ascendir al primer equip, després el va rebaixar fins al 16 fins que va tenir prou antiguitat per reclamar el que volia.

Gavi ha trigat molt menys a adquirir el 6. Un any. Llavors va ser un recurs d’emergència, més enllà que atragués l’atenció de Ronald Koeman pel seu talent, acompanyat amb una vivesa i una predisposició per a la pressió úniques. Ara, tres entrenadors i deu mesos després, internacional i major d’edat, adquireix l’estatus de futbolista del primer equip.

Ja tenia aquesta categoria, que ara serà oficial. El contracte està renovat fa mesos, però la firma s’ha anat retardant per l’interès del club per poder manejar el punyeter límit salarial. Això d’una banda. I de l’altra, per la consideració que té Gavi a les entranyes de Sant Joan Despí. Començant per la del 6 original. «És un cor amb cames», diu Xavi, meravellat per la tenacitat i l’entusiasme que mostra en cada acció. No distingeix un entrenament d’un partit. Just el que desitgen els entrenadors.

El 6, el 8, el 10, el 4...

I a Xavi, que pressionava per la renovació urgent de Gavi al desembre, se li il·lumina la cara veient que comença a elevar-se el projecte que construeix el Barça. Amb Gavi té el 6, tot i que porti el 30. Pedri és el 8, amb qui se li dibuixa a la ment la reedició del 6 i el 8 que van formar amb Iniesta. Ansu Fati va heretar el 10 de ja saben qui. Ronald Araujo vesteix el 4 i també va obrir el Camp Nou. El més gran, que és l’uruguaià, té 23 anys. Tots tenen el valor dels 1.000 milions que figuren a la seva clàusula. Ferran llueix l’11 i Nico González qui sap si serà el 5 quan torni de València.

Com Ansu i Nico, Gavi va iniciar a Sant Despí el camí cap al que és ara. Un futbolista gran. Major d’edat i gran en dimensió, internacional absolut des de l’any passat.

Luis Enrique el va portar a la selecció entre la incredulitat, l’estupefacció i, per què no dir-ho, cert enuig en alguns mitjans. Un altre jugador del Barça, semidesconegut, per davant de segons qui. Desconeixent, és clar, que Luis Enrique coneixia les aventures pel futbol base del petit jugador (fa 1,73 m i pesa 70 kg), popular també entre els entrenadors que el van tenir perquè no es cordava mai les botes. Hi ha fotos que testifiquen els cordons desencadenats jugant a Primera.

Rècords amb Espanya

Notícies relacionades

Dos dies mal comptats després de debutar amb el Barça –el brevíssim lapse que va del 29 d’agost al 30 de setembre–, va debutar també amb la selecció. El 6 d’octubre va ser titular contra Itàlia en la semifinal de la Lliga de les Nacions amb 17 anys i 62 dies, batent un rècord de precocitat que datava de 1936 (Ángel Zubieta, 17 anys i 284 dies). El 5 de juny, amb el seu primer gol amb Espanya superava el rècord d’Ansu Fati per quatre dies: 17 anys i 304 dies.

Amb 16 (el 4 d’agost de 2021) havia aparegut per primera vegada en un amistós de pretemporada contra el Red Bull. Va patir una fractura de mandíbula. Dolorosa estrena. No obstant, mai ha fet un pas enrere. Ni per agafar impuls.