Màquina Lewandowski

No només perquè governa l’àrea com si fos seva. I ho és des de fa anys i anys, exhibint el seu inacabable repertori de 9 pur, sobretot a la Bundesliga. I, per descomptat, a Europa. Però el futbol vertical i dinàmic del Barça de Xavi necessitava un tio com Robert Lewandowski. Punt final i, alhora, punt inicial.

El seu territori va molt més enllà dels voltants de l’àrea rival. És un líder, molt més que silenciós. Tot just tres jornades de Lliga i per sobre dels seus gols (quatre, dos a Anoeta i dos més al Valladolid) queda la descomunal capacitat de dominar els partits. Amb pilota i sense.

Mana a tot arreu, capaç de conquistar l’autoritat dels seus companys (Eric Garcia el mirava embadalit mentre li donava instruccions), intimidar amb el seu joc el rival (la Reial i el Valladolid) i tenir fil directe amb els àrbitres, discutint de forma còmplice com si portés tota la vida a la Lliga espanyola.

L’ull blau de Laporta

I només són tres setmanes, prou perquè Joan Laporta, que a la seva esquerra tenia Ronaldo, el president del Valladolid, estés orgullós de l’àrdua operació amb què va aconseguir treure’l de Munic. El dirigent blaugrana tenia un blau a l’ull dret. Un accident domèstic, afirmaven fonts del club per explicar aquesta impactant imatge laportiana, que l’obligava a portar ulleres de sol per camuflar-se.

Qui no es va camuflar en cap moment va ser l’elèctric, dinàmic i asfixiant Barça. Asfixiant perquè va ofegar el Valladolid. Lewandowski, menys encara. Inventa gols on abans no hi havia res. Així va passar en el tercer gol connectat, altre cop, als extrems que galopen per la banda dreta.

En l’1-0 va ser una preciosa centrada de Raphinha; en el 3-0 va ser una intel·ligent passada de Dembélé. I el polonès estava feliç, disfrutant com un nen amb la seva nova joguina, el Barça. No és casual tampoc que Memphis, el 9 que tenia Koeman fa un any, no jugués ni un minut. No és casual tampoc que Aubameyang, el 9 que va reclutar Xavi a l’hivern per arribar a la Champions, ni es treiés el xandall de suplent. 

Dos gols, dos xuts al pal

Com les vaques sagrades. Piqué i Jordi Alba estaven asseguts junts a la banqueta. Suplents ja habituals, intentant pair aquest nou i ingrat rol. No estaven acostumats a aquest nou lloc on els ha col·locat Xavi, mentre Lewandowski, dos gols i dues rematades al pal en uns 90 minuts que són una lliçó de l’ofici de davanter centre, exerceix de líder del nou Barça. Nou i modernitzat Barça. N’hi ha prou de veure la juvenil defensa titular, amb el debut de Kounde (23 anys), Araujo (23), Eric (21) i Balde (18) com a símbol del canvi veritable.

Notícies relacionades

Vuit punts, vuit raons: així s’ha escapat el Barça del Madrid a la Lliga

Busquets, amb un esquinç de turmell, es perdrà l’anada amb el United i espera estar a la tornada

 «És un davanter top», va dir amb admiració Kounde, feliç pels seus 90 minuts, admetent, això sí, que li «falta una mica encara» per trobar el seu millor moment. I els quatre gols del Barça han nascut per la banda dreta, símptoma de vitalitat i frescor, ja sigui a través de Raphinha o Dembélé, que s’anaven intercanviant les posicions.

I Xavi estava feliç perquè el que havia dissenyat a la pissarra es va veure al camp perquè amb Lewandowski, tot és molt més senzill. «No són només els gols sinó com es mou i com treballa, sap quan ha d’aparèixer i té el ‘timing’ perfecte per rebre. És un líder natural, un treballador nat, té molta humilitat, és una meravella tenir-lo en el grup. És un exemple per a la plantilla», va argumentar el tècnic.