El Barça de Xavi, sotmès a una prova d’estrès

Massa ràpid, potser, en un equip que està immers en un profund procés de reconstrucció. Però en els pròxims 74 dies no només es disputaran 18 partits, sinó que el Barça es juga el seu futur a Europa després d’un enverinat sorteig que l’obligarà a enfrontar-se amb el Bayern de Munic, l’equip que farà tornar els seus fantasmes depressius (el 2-8 de Lisboa va certificar el final del cicle), i l’Inter de Milà, una de les potències europees amb més marge de creixement després de guanyar l’‘scudetto’ (2021) i potenciar el seu atac amb el retorn de Lukaku.

Sense marge d’error

Xavi sap que no hi ha marge d’error. Assumeix que totes les mirades queden dirigides cap a la banqueta («sempre els dic als meus jugadors que la pressió és per a mi», recorda el tècnic gairebé diàriament) perquè la directiva, en un estiu frenètic que encara no ha acabat, li ha posat a les mans un súper Barça.

Incompleta i desequilibrada encara (la defensa encara no està tancada del tot, sobretot als laterals), però plena de talent i recursos per sobreviure, almenys, a la primera frontera europea. Per molt difícil, que ho és, i molt, que sigui la ruta de la lligueta. 

Per això, el tècnic no té temps ni coartada en l’accelerada construcció d’un equip que ha d’obtenir un resultat immediat. Immediat per competir en la Lliga, iniciada amb traç irregular (empat a casa contra el Rayo i victòria convincent a Anoeta), i ser creïble a Europa venint el Barça d’on ve. Del descrèdit de ser confinat a la segona divisió continental, incapaç com va ser de ser fiable ni tan sols a l’Europa League.

Buscant laterals

Laporta, i ho sap Xavi, li ha donat tot el que demanava. O gairebé tot. El tècnic encara confia que arribin els laterals per tancar una renovació tan estructural com necessària. El tècnic espera competència per a Jordi Alba. Sigui Marcos Alonso (Chelsea), la primera opció, o Javi Galán (Celta).

I necessita un lateral dret, com no para de recordar l’entrenador a Mateu Alemany, director de futbol, i Jordi Cruyff, secretari tècnic. Foyth (Vila-real) seria perfecte i, si no, Bellerín (Arsenal) també hi encaixaria, malgrat que tinguin dos perfils molt diferents.

Tot per completar l’immens buit que va deixar en la planificació esportiva la decisió d’Azpilicueta de quedar-se al Chelsea, cansat d’esperar que el Barça resolgués els seus problemes salarials. Problemes que, per exemple, encara impedeixen la inscripció de Jules Koundé, el pilar defensiu sobre el qual s’ha de sostenir el projecte de Xavi.

Un projecte que ha de mirar als ulls al Madrid a Espanya i no trencar-se a Europa amb la fragilitat i freqüència que fins ara en el primer intercanvi de cops. «És el grup de la mort», va certificar Jordi Cruyff tot just saber que Bayern i Inter sotmetran el Barcelona a una prova d’autenticitat sobre la cohesió de l’equip. Almenys, Lewandowski vesteix ara de blaugrana i Ansu emet senyals, com a Anoeta, que el seu genoll està resistint.

Notícies relacionades

Un Barça de Champions però amb rotacions

Barça-Inter: dos mètodes oposats per anar a Múnic

«Ens hem reforçat molt, som un equip molt diferent del d’altres temporades. Estarem en disposició de competir de tu a tu amb Bayern i Inter», va argumentar el secretari tècnic, que va indicar que el club ha aconseguit «reforçar bastant bé les dues àrees, la de dalt i la del darrere, i ara estem intentant equilibrar-ho, però no sabem si aconseguirem del tot el que volem», va revelar Jordi Cruyff.

‘Equilibrar’ és la paraula fonamental i ‘competir’ l’argument clau per a un equip que es va abandonar en els últims anys de tal manera que es va allunyar de l’elit europea, mentre veia com era incapaç de guanyar la Lliga. Per això la capital importància d’aquests dos mesos inicials en què necessita demostrar la consistència del projecte.