Dembélé, misteri fins al final

L’estrella brasilera ha anat en declivi, sense arribar a França a l’objectiu de la Champions, eclipsat a més per la irrupció de Mbappé. El jove francès que tant prometia (es va gastar el Barça el 50% dels 222 milions que va rebre per Neymar), no ha acabat complint cap d’aquestes promeses. I ara, a set dies que expiri el vincle de Dembélé amb el Barça, continua el misteri sobre el seu futur. Misteri fins al final. 

Xavi sempre l’ha volgut al seu costat. Per això, va esgotar els sis últims mesos del seu contracte, malgrat que Mateu Alemany, el director de futbol del Barça, li va obrir públicament la porta de sortida al gener aprofitant la finestra hivernal. Una porta que no va creuar.

S’hi va negar el davanter, avalat per la fe del tècnic, es va sortir amb la seva i va seguir amb la samarra blaugrana, i va firmar un altre curs irregular, com revelen les seves pobres xifres ofensives: un gol en 21 partits de Lliga jugats. Per molt que es va transformar, amb 13 assistències, en el jugador més generós del campionat. Però poc, massa poc, per al jugador que es va convertir (105 milions + 40 en variables) en el tercer més car de la història del Barça.

Queda lliure Dembélé el 30 de juny i continua sense dir res sobre el seu futur. No és com, per exemple, Rüdiger, que esgotat ja el seu contracte va firmar amb el Madrid. O Christensen i Kessié, ja compromesos amb el Barça, tot i que encara no s’hagi fet públic. El francès manté aquesta postura contradictòria de gener que va trasbalsar la direcció esportiva blaugrana. Em vull quedar, està dient en privat el davanter. Però després els seus agents treballen en una altra direcció.

Sense aparicions públiques

A més, fa mesos, anys, que la veu de Dembélé no se sent mai a la sala de premsa del Camp Nou. I així està Xavi, desorientat per molt que estigui planificant el nou curs pensant que no estarà. Per molt que l’opció del París SG es vagi difuminant perquè l’arribada de Luis Campos, el nou conseller esportiu d’Al-Khelaïfi, aposta per formar un bloc que sustenti les estrelles, i per aquest ordre (Mbappé, Messi i Neymar), més enllà del luxe sense èxit que l’ha caracteritzat en l’últim lustre.

Prepara el PSG el canvi de Pochettino per Galtier, el tècnic del Niça, en una operació que entre liquidació i contractació del nou entrenador li pot costar 25 milions d’euros.

Falta saber, tanmateix, si Tuchel és capaç de convèncer la nova propietat (l’amo és el nord-americà Todd Boehly, capaç de prescindir de Marina Granovskaia, l’executiva russocanadenca que va construir l’equip amb Abramovich) que Dembélé és una aposta segura sense arribar, és clar, al salari galàctic que ha percebut perquè Josep Maria Bartomeu va entendre que era l’home adequat per suplir la marxa del brasiler.

Té el davanter francès 25 anys. O sigui, una edat privilegiada per sortir al mercat amb la carta de llibertat sota el braç, tot i que les condicions hagin canviat substancialment després de la pandèmia, unit a un rendiment baix tenint en compte el seu enorme potencial. I Xavi, mentrestant, espera l’extrem que necessita per donar-li vol al seu sistema tàctic, convençut com segueix que ben treballat Dembélé podria ser «el millor jugador del món en la seva posició».

Aquest argument el va fer resistir al gener quan tots, excepte el tècnic, l’empenyien a abandonar el Camp Nou, cansat com està Alemany que els agents del davanter continuïn sense respondre a l’oferta de renovació efectuada al desembre. 

Notícies relacionades

¡Olè! ¡A vuitens! ¿I ara què fem amb Lewandowski?

El Barça continua perdent reputació sense perdre el somriure

I Dembélé, com ocorre en el camp, continua sent desconcertant per al Barça, que busca un extrem, tot i que la seva posició de debilitat al mercat complica, per exemple, l’arribada de Raphinha (brasiler del Leeds, 25 anys, la mateixa edat d’Ousmane), l’agent del qual és Deco, molt pròxim a Laporta.

Però el que demana el club anglès (un mínim de 50 milions d’euros) dificulta la seva arribada perquè l’Arsenal ja ha mostrat interès a contractar-lo. I el Barça té com a prioritat màxima la contractació de Lewandowski per apuntalar l’atac, mentre Dembélé continua jugant al que més li agrada. Al misteri.