Pinto, del ‘bullying’ al Grammy passant per la Champions: «El futbol no em va deixar a mi, el vaig deixar jo a ell»

«És una picada d’ullet al ‘tiki taka’ perquè és una cosa que em representa, que he viscut i és molt rítmic i em vaig dir: ‘Faré una picada d’ullet: ‘tikitikitikitaka’». Desborda energia i optimisme, tot i que ara que és cantant té menys pinta de músic que quan jugava. Enrere han quedat aquelles llargues trenes, però manté el somriure que el ‘bullying’ no li va arrabassar.

Fer-li la volta al ‘bullying’

«Vaig patir ‘bullying’ pels meus cognoms: Pinto Colorado. Imagina’t les rialles Pinto Verde, Pinto Rojo, Pinto y Valdemoro. Un deia Pinto Wahinto i em molestava perquè no sabia què era. I se’m va quedar Pinto Wahinto. Però li vaig donar la volta i el vaig convertir en el nom de la meva empresa. Els meus amics em van començar a anomenar, de bon rotllo, Wahinto i Wahin i el 2000 vaig crear el meu segell, Wahin Maquinaciones. S’ha de veure el positiu a la vida».

Va tenir el seu primer grup de rap als 12 anys, Hermanos de sangre, i cinc any més tard es va tatuar al turmell les inicials, HDS. En aquell temps també començava a fer els primers passos cap al futbol professional. «Música i esport sempre han anat de la mà. I una realimenta l’altra sempre. I tot i que al principi la prioritat sempre va ser el futbol, en els últims anys ha guanyat la música. Sense la música no hauria aguantat la pressió, els moments difícils, per a mi ha sigut un motor, la gasolina, per poder arribar fins on he arribat en el futbol».

Superman i Clark Kent

Després de passar pel Betis i el Celta, va aterrar al Barça el gener del 2008. La primera gran sorpresa va ser que la seva identitat secreta va quedar al descobert. «Estava oculta fins que a Barcelona es va obrir al caixa de pandora. Coneixien Clark Kent i no Superman. Havia treballat amb un grup de Pontevedra que va agafar cert nom i la premsa a Galícia ja em preguntava si aquest Wahin era jo. Jo no deia ni que sí ni que no, però quan vaig arribar a Barcelona la portada d’un diari va posar ‘Wahin Maquinaciones fitxa pel Barça’. I es va acabar Clark Kent».

Després de viure en el seu primer mig any al Camp Nou l’ocàs del Barça de Rijkaard, va disfrutar de l’altra cara de la moneda el primer any de Guardiola. La química que es va generar al vestidor va ser una de les claus de l’èxit. «Sempre és important l’atmosfera positiva i és molt difícil de trobar-la. Quan els partits surten bé tothom és feliç, però l’important és l’equilibri quan ja no van tan bé, però no només en el futbol: en la vida quotidiana, en la família».

View this post on Instagram

A post shared by Pinto "Wahin" (@13pinto)

La banda sonora del sextet

Ell i Alves contribuïen al bon ambient com a ‘dj’ del vestidor. «Dani i jo érem dels més responsables, però el bonic en un vestidor és compartir. Una estoneta jo, una estoneta tu. A Víctor li agradava molt el rock, AC/DC, Xavi tirava més pel pop espanyol... El Dani i jo fèiem les recopilacions». Coldplay, Killers i Delahoja no fallaven en les grans nits del Pep Team. «Els jugadors, com els artistes, som molt supersticiosos i quan alguna cosa surt bé no s’ha de canviar. Els posàvem abans del partit o en el viatge sempre per si de cas».

Creu que la tornada dels seus excompanys Alves i Xavi ha canviat la cara a l’equip. «Estic superfeliç pel Dani, si tot això ha canviat no tinc dubte que una de les claus d’aquest flux energètic bonic és el Dani. Mantinc contacte amb ell i la resta d’excompanys, però no per parlar de futbol sinó de com els va a la vida: els resultat pugen i baixen però l’important és saber com estan a nivell personal. Amb Xavi vaig parlar després del clàssic, per felicitar-lo però sobretot per saber que estava bé».

«Xavi és una enciclopèdia infinita»

No té dubtes que l’excentrecampista triomfarà també a la banqueta. «M’encantava Xavi com a jugador i com a entrenador estic convençut que li anirà genial. Com a jugador veia les coses diferent, un futbol que ningú veia. Viu per i per al futbol i és una enciclopèdia infinita de saber. Ho va demostrar com a jugador i serà un grandíssim entrenador».

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Va veure el 0-4 però gairebé no s’asseu a seguir futbol per la tele si no l’arrossega el seu fill. «Jo en veig el doble ara: abans res i ara res de res», diu fent broma. «Ja n’he vist bastants des de la banqueta». Al porter gadità mai li ha agradat mirar sinó jugar. «Des de petit m’apassionava jugar, no veure’l, m’avorria. Em sento realitzat perquè he arribat on volia. El futbol no em va deixar a mi, jo el vaig deixar a ell. Quan surts del Barça tens moltes nòvies i jo vaig decidir dedicar-me el 100% a la música».

De la Niña a la corda

Amb 38 anys es va capbussar per complet en la seva altra vida. ¿Quin món és més exigent? «Tots dos tenen en comú que són sacrificats i camins de llarg recorregut». A més de la seva carrera de cantant i productor, ha intentat unir els dos mons amb ‘P13FIT’, un sistema d’entrenament saltant la corda al ritme de la música que va començar a gestar fa vuit anys, quan se li va presentar al creador de la Zumba. «És una manera d’unir aquests dos mons, música i esport. Volia guanyar-me la vida amb tots dos però mai em vaig imaginar on arribaria en tots dos. Mai m’hauria imaginat fer història amb el Barcelona que la meva música arribés a Hollywood o guanyar un Latin Grammy com un dels enginyers al disc de Niña Pastori. No m’imaginava quanta magnitud però la meva idea era ser el millor en el que m’apassionava. I sobretot disfrutar d’aquestes passions que eren el motor de la meva vida, el que m’inspirava i m’inspira cada matí a treballar».