UN DELS HEROIS BLAUGRANA
Araujo sortirà més car
El defensa va sortir revaloritzat d’un exigent examen mentre està negociant la renovació. Xavi el va empènyer a un duel a pèl amb Viníius. Només havia d’impedir que el brasiler marqués, però va marcar ell.
Era una nit especial i, presumit com és, es va tenyir els cabells. Un altre cop. Amb un color diferent, un platejat amb tocs blaus, en línia amb la moda que ha irromput en la setmana del clàssic d’alterar tots els colors naturals. Els blancs van sortir de negre, els blaugranes es van exhibir de groc i el moreno Ronald Araujo va aparèixer amb el cap clar, en consonància també amb les instruccions precises que li havia donat Xavi de cara al clàssic.
Tot i que disputava el seu segon clàssic, era el primer de veritat. L’estrena al Bernabéu, que no té res a veure amb Valdebebas. Ni tampoc es pot comparar el fet de jugar com a central, acompanyat, per vigilar Benzema, a fer-ho de lateral per enfrontar-se a Vinícius. I sense ajuda, perquè no podia confiar en els ocupants de la banda dreta (Frenkie de Jong i Dembélé), de perfil molt poc col·laboratiu en defensa. Així que Araujo es va haver d’enfrontar a un duel en solitari, mà a mà, a pèl, amb Vinicius. El va guanyar. De forma brillant com va anunciar el seu cap.
Un dia per fracassar o triomfar. Una nit radical. Sense mitges tintes. Ni amb els cabells ni a la gespa. Araujo també es jugava el to amb què el seu representant s’asseurà a la taula de negociacions. Li va donar plens poders per demanar la milionada que li regateja Joan Laporta. Després del partit, Araujo sortirà car, més car, en el seu nou contracte.
Auba, Memphis, Luuk i ell
El president li firmaria diumenge a la nit el que demanés, alleujat, d’altra banda, per no haver de negociar res amb Aubameyang, nouvingut a l’hivern, igual que Ferran. Està legitimat per demanar, sent com és el quart golejador de l’equip, després de Memphis, Aubameyang, Luuk de Jong i Ferran, amb qui està empatat.
Perquè Araujo, com els davanters, també va marcar. No feia falta que ho fes. Només havia d’impedir que marqués Vinícius. Però va marcar ell.
Notícies relacionadesEl van convidar, gairebé, a fer-ho en un córner. Es va colar sol enmig de la defensa zonal descuidada dels blancs (els negres) i al trot es va impulsar, sense cap oposició, entre Alaba i Militao, per rematar de cap el llançament de Dembélé. Va saltar amb més fe que ningú i va córrer embogit mentre Vinícius contemplava l’escena, convencent-se que la nit es torçava definitivament.
Ja ho va intuir el brasiler en el primer duel. Llançat en carrera no el va guanyar com va passar a la Supercopa amb el 0-1. Araujo ha vist desenes de vídeos des d’aquella nit, perseguint la seva progressió futbolística, i va buscar el xoc amb l’espatlla per frenar la superior velocitat de Vinícius. Una hora després, celebrava com un gol el tercer duel que guanyava, aquest cop a David Alaba, rocós com ell, en la seva única excursió ofensiva per la banda.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
