Kun Agüero: «Deixo el futbol, és dur, però el primer és la salut»

«Soc aquí per comunicar-los que he decidit deixar de jugar a futbol.... «Plorava i plorava sense cap consol. No podia articular cap paraula el Kun Agüero. «He decidit deixar de jugar, és un moment molt dur, però segueixo content per la decisió que he pres. Primer és la meva salut. Ja saben perquè he pres aquesta decisió. És pel problema que vaig tenir fa una mica més d’un mes. Així que res, vaig estar en bones mans dels metges. M’han dit que el millor era que deixés de jugar. Vaig prendre la decisió fa una setmana. He fet tot el possible per veure si hi havia cap esperança. Però no n’hi havia gaires», deia plorant sense parar, mentre era ovacionat en un silenciós Camp Nou, acompanyat a l’estrada per Joan Laporta.

«Estic molt orgullós per la meva carrera, sempre vaig somiar jugar a futbol des dels cinc anys que vaig tocar una pilota. Mai vaig pensar a arribar a Europa. Vull agrair-ho a tots. A l’Independiente, on em vaig formar, després a l’Atlètic, van apostar per mi amb només amb 18 anys, la gent del City, saben el que sento per aquell club, vaig deixar el millor allà... Em van tractar molt bé. I a la gent del Barça. Increïble, sabia que venia a un dels millors clubs del món. Les coses passen per alguna cosa. L’Argentina és el que més estimo. Agrair a la meva família, a les persones que han treballat amb mi», deia el davanter, de 33 anys, mentre plorava i plorava.

«He fet el millor per ajudar els meus companys», assegurava sense poder articular un missatge serè, atrapat com és lògic per les emocions. «Me’n vaig amb el cap ben alt i molt content, no sé que m’esperarà en una altra vida. Tinc molta gent que m’estima. Mil gràcies als periodistes que han vingut. Als que m’han tractat bé i als que m’han tractat malament, és la seva feina», ha afirmat en l’únic moment en què ha esbossat un somriure el davanter argentí. 

I en aquest estadi buit, amb estufes gegants inundant la gespa del Camp Nou i una imatge carregada de simbolisme reflectit en una pantalla gegant. ‘Culer una vegada, culer per sempre,’ es llegia en un improvisat escenari instal·lat sobre la llotja. Dues banderes, una del Barça i una altra de Catalunya, per acomiadar un golejador de llegenda, d’efímer pas amb la samarreta blaugrana. El Kun Agüero deixa el futbol.

En realitat, el cor, traïdor amb aquella arrítmia que el va apartar de la pilota a finals d’octubre passat, l’aparta de la seva passió. I del seu ofici. Traïdor, tot i que l’ha avisat a temps i just, a més, quan enfilava el tram final de la seva carrera. Amb 33 anys, i després de debutar amb tot just 15, abandona, mal que li pesi, l’idil·li amb el gol.

El silenci, l’estrepitós silenci del Camp Nou, ha quedat trencat per la veu tènue del Kun. «Ens hem quedat amb ganes de tu al Barça, pensem que has pres la decisió correcta. Has sigut un jugador de reconeixement mundial. Et desitgem el millor, Sergio, el que has sembrat ho recolliràs», ha dit Laporta al davanter.

«Les coses passen per alguna cosa. Me’n vaig molt content per com és aquest club», ha dit el Kun, mentre l’escoltaven tots els seus companys, amb Xavi al capdavant, a més de Pep Guardiola, entrenador del Manchester City, i Txiki Guardiola, el secretari tècnic del club anglès. «Em sento bé ara mateix. Les primeres dues setmanes van ser dures. Però quan em vaig fer la primera prova física, ja a la clínica, els metges em van trucar per dir-me que hi havia una possibilitat molt gran que no pogués seguir. Vaig començar a mentalitzar-me, però no va ser fàcil. Ja ho venia processant», ha reconegut el jugador.

«Quan em van dir que era definitiu vaig tardar uns dies més a processar-ho. Encara tenia esperances, però després en fred vaig pensar que no. Va ser difícil», ha admès el Kun. «M’ha passat amb 33 anys i no de més jove. D’una banda estic orgullós de la carrera que he fet i encara bo que m’ha passat ara i no abans. Estic molt, molt content per la carrera que he fet», ha indicat el jugador, submergit en un mar d’emocions.

Repàs de «moments bonics»

«He fet tot el millor per a mi i per al club en què estava. Tot el que he fet ha sigut per ajudar els meus equips», ha afirmat el davanter argentí, que no podia contenir les llàgrimes que li desfilaven sense parar per la cara quan ha rememorat els grans moments que ha viscut en les seves 15 temporades com a professional.

«Un gol molt bonic que vaig fer a l’Independiente, va ser molt bonic contra el Racing. No tinc res en contra del Racing, però, amb 17 anys, va ser el primer gol més bonic que vaig tenir. I, després, l’Europa League amb l’Atlètic va ser un moment molt feliç i tots saben al City aquell gol contra el Queens Park Rangers en què vam guanyar la primera Premier League del City i meva. L’últim moment bonic va ser la Copa Amèrica, vaig acompanyar els nois, vaig jugar dos o tres partits, per sort es va aconseguir. Vaig ser molt feliç, molt feliç».

Notícies relacionades

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

¡Olè! ¡A vuitens! ¿I ara què fem amb Lewandowski?

I marxa, almenys, amb un altre record. «No està malament que l’últim gol hagi sigut al Madrid. No està malament. Això va ser un moment bonic», ha remarcat abans de reiterar que «les coses passen per alguna cosa», convençut que si li ha passat amb 33 anys «és positiu perquè estic aquí i ho estic explicant i potser per allà no ho podria estar explicant. És positiu que m’ho hagin detectat ara i no abans. Me’n vaig intentant ser feliç fora del futbol».

El Kun continuarà vinculat al futbol («això és segur»), indicant que «ara disfrutaré de la vida». Quan li han preguntat quina seria la seva nova feina, ha dit que ara «estaré tranquil» entorn dels seus plans professionals. «¿El meu llegat? No ho puc dir, prefereixo que la gent de fora digui què és el que mereixo. O que ells posin el nom que vulguin a tota la meva carrera. Està malament dir jo que soc un crac».