Les baquetes d’Abde i Luuk de Jong

Dave Grohl, el bateria de Nirvana i ànima de Foo Fighters, explica en la seva hilarant biografia el dia que li van donar la primera classe de bateria. Es va esforçar tant com va poder i quan va acabar el seu professor li va dir: «D’acord, primer de tot... estàs agafant les baquetes al revés». Una cosa similar devia pensar Xavi al veure Luuk de Jong trotar a Pamplona.

Petició expressa de Koeman en el mercat d’estiu, després de l’acomiadament del seu compatriota només havia tingut vuit minuts contra el Betis. Però aquest diumenge Xavi no ha tingut més remei que treure’l de titular, per l’allau de baixes en la davantera: Memphis Depay ha sigut l’últim d’afegir-se a les ja habituals del Kun Agüero, Ansu Fati i Braithwaite.

Pocs jugadors més contraculturals es recorden al Camp Nou. Ni el Barça és d’enviar pilotes amunt perquè les rebi ni ell un davanter associatiu. El davanter que, segons Koeman, era més perillós de cap que Neymar, no ha guanyat gairebé cap duel aeri. Desesperava no només al fallar cada passada fàcil sinó també al no interpretar el ritme que demana Xavi, que li va clavar una senyora bronca al veure com en lloc de desmarcar-se per deixar espai a Dembelé s’ajuntava amb el francès.

De moment, el davanter que més ha entès el ritme que demana Xavi és Abde. Té la valentia que li ha faltat fins ara a Ilias i interpreta molt millor que Coutinho i els neerlandesos Luuk de Jong i Memphis els moviments que el nou entrenador vol en atac. Ho va demostrar des del primer dia contra l’Espanyol i, tot i que no va poder ajudar en la Champions al no estar inscrit, ha continuat exhibint atreviment i desbordament en cada partit. Només li faltava el gol, que per fi li ha somrigut aquest diumenge. Després de penetrar una vegada i una altra a la zona de Nacho Vidal, es va estrenar com a golejador, igual que havia fet abans Nico.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Els dos joves del planter havien aconseguit una cosa que feia 20 anys que no passava. Era la primera vegada aquest segle que dos blaugranes menors de 20 anys marcaven en un mateix partit de lliga. Si Luuk de Jong és el paradigma de totes les desgràcies i despropòsits viscuts pel Barça en els últims anys, Nico i Abde són dos insignes representants de l’anomenat ‘Dream teen’, del ‘teen spirit’ a què cantaven Grohl i Nirvana. D’aquesta nova era que va anunciar Xavi després de l’eliminació de la Champions.

Missatge a les vaques sagrades

Però el primer partit de la nova era va acabar amb una nova decepció. Una de les poques pilotes aèries que De Jong va rematar de cap va ser el rebuig que va propiciar el 2-2. Ho va intentar corregir amb una xilena en què ni va tocar la pilota, com una baqueta que no aconsegueix tocar el tambor. Ell i Abde representen el pitjor i el millor d’un Barça amb molt futur i un present terrible. «Abde ha marcat diferències, ha provocat dues grogues, és un punyal, una meravella, és una sorpresa», va comentar Xavi, content i alhora preocupat perquè siguin els joves els que estirin del carro. «El partit d’Abde és espectacular, la seva posada en escena és tremenda, com la de Gavi i Nico, però no poden ser el pal de paller del Barça. És la nota positiva però alhora negativa. Els jugadors que marquen la diferència tenen 17-18-19 anys, és molt positiu per al futur, però també molt negatiu perquè són tan joves que no sempre tindran un rendiment excel·lent. S’esforcen d’una manera tremenda, però hem d’exigir més a tothom».