El Barça nega que hi hagi acord i que es disposi a pagar la clàusula de Xavi Hernández

Hores de confusió entorn del futur de Xavi. Mentre l’Al-Sadd ha anunciat en un comunicat oficial que el Barça pagava «la clàusula» del contracte del tècnic, xifrada en cinc milions d’euros, el club blaugrana negava aquest acord i assegurava que no abonaria aquesta quantitat, tot i que es mantenen els terminis perquè sigui presentat diumenge al Camp Nou.

A Xavi li està costant tornar a casa més del previst. Ell va anunciar el 21 de maig del 2015 que se n’anava a jugar a l’Al-Sadd de Qatar «amb la idea de tornar al Barça en un futur», i el club blaugrana confirma que aquesta idea es converteixi en realitat sis anys més tard.

No ho farà com a futbolista, per descomptat, amb 41 anys, sinó com a entrenador. Xavi va marxar amb Luis Enrique al capdavant de l’equip i torna per substituir Ronald Koeman després de l’interinatge de Sergi Barjuan, que s’acabarà aquest dissabte a Vigo.

L’Al-Sadd ha comunicat ja oficialment que el Barça ha pagat la clàusula estipulada al seu contracte (no n’especifica la xifra) a més d’obrir noves vies de cooperació amb el club blaugrana.

L’Al-Sadd domina el relat

Bones paraules que amagaven, no obstant, un cas cada vegada més enrevessat i que deixa Xavi en una posició delicada perquè, després de reunir-se amb Yuste i Alemany, confiava que el Barça oficialitzés l’acord.

Tot i que el Barça, segons ha informat Mundo Deportivo, s’ha irritat per aquest comunicat i ha negat que hagi abonat ja aquesta clàusula. La idea del club blaugrana, però, continua sent poder presentar Xavi diumenge al Camp Nou, com va avançar aquest diari.

Està sent l’Al-Saad qui, de moment, està teixint i governant el relat comunicatiu de l’operació, malgrat que hi ha dos representants del Barça a Doha: el vicepresident esportiu, Rafa Yuste, i el director de futbol, Mateu Alemany.

Aquesta idea, malgrat la confusió que s’ha viscut, és la que manté el mateix entrenador, que confia a dirigir el Barça fins al 30 de juny de 2024. Dues temporades i mitja que començaran amb la missió immediata d’activar la reacció futbolística de la plantilla quant a jocs i resultats.

La intervenció del mateix Xavi, que ha sigut qui negociat directament amb el propietari del club qatarià, ha sigut determinant per desbloquejar el cas, tot i que continua sense tancar-se del tot.

És el segon entrenador en poc més d’un any per qui el club blaugrana paga diners. Bartomeu va desemborsar cinc milions d’euros a la federació neerlandesa per emportar-se Koeman i ara és Laporta qui destina la mateixa quantitat a l’Al-Sadd per Xavi.

Turki Al-Ali: The #AlSadd administration has agreed on Xavi’s move to Barcelona after the payment of the release clause stipulated in the contract. We’ve agreed on cooperation with Barcelona in the future. Xavi is an important part of Al-Sadd’s history and we wish him success. pic.twitter.com/3FvCOdYl5X

— 🏆 #76 Al Sadd SC | نادي السد (@AlsaddSC) 5 de noviembre de 2021

Aquest serà el primer objectiu, que continuarà després amb l’execució d’un projecte a llarg termini per restituir el genuí estil blaugrana, pervertit al llarg dels anys, sense l’aliment, a més, dels títols que justifiqués la pèrdua de la identitat futbolística. La Copa del Rei del mes d’abril passat (2021), únic llegat de Koeman, va trencar un buit de dos anys des de la Lliga d’Ernesto Valverde (2019).

En el seu comunicat oficial, emès a través de les xarxes socials, Turki al-Ali, CEO de l’Al-Sadd, ha indicat: «Xavi ens va informar en els últims dies del seu desig de passar per l’experiència del Barcelona», i reconeix, a més, que el motivava «l’etapa crítica que passa el club de la seva ciutat. I ho vam entendre i vam decidir no interposar-nos en el seu camí».

Per això el club qatarià ha reconegut que «Xavi i la seva família seran benvinguts a Doha i la relació continuarà».

Xavi recala al Barça com a entrenador i màxim responsable d’un projecte futbolístic que el club coneix en tots els seus detalls. D’inici, s’incorpora amb els seus primers adjunts, Òscar Hernández (el seu germà gran) i Sergio Alegre, i els analistes tàctics que tenia a l’Al-Sadd: Sergio García, David Prats i Toni Lobo.

A aquest nucli del cos tècnic s’afegeix també el preparador físic Iván Torres, que ha desenvolupat els mètodes de Xavi, i el fisioterapeuta Carlos Rodríguez per supervisar l’estat físic dels futbolistes en la seva reincorporació a l’equip, una de les àrees més criticades en les últimes setmanes per les constants recaigudes dels lesionats.

La tradició de casa

El fitxatge de Xavi perpetua la tradició blaugrana de confiar les regnes de l’equip a un exjugador de la casa, tàcitament establerta en les últimes dècades. Una pràctica que es va interrompre quan Sandro Rosell va elegir Gerardo Tata Martino per substituir Tito Vilanova en l’agreujament de la seva malaltia (2013-14) i Josep Maria Bartomeu va trucar a Quique Setién perquè ocupés el lloc del destituït Valverde (gener del 2020). 

Tot i que el segle XXI comencés amb la designació de Llorenç Serra Ferrer (2000-01) i hi hagués un recurs d’emergència amb Radomir Antic (2003) per acabar el negre mandat de Joan Gaspart.

Joan Laporta va començar el seu amb Rijkaard i el va acabar amb Pep Guardiola, una decisió molt criticada al seu dia per molts sectors del nuñisme, entre altres raons per la presumpta inexperiència del cervell del Dream Team.

No obstant, Laporta i els culers van disfrutar de dos anys (2008-10) en què hi va haver el millor futbol mai vist al Camp Nou i un rècord únic en la història: el primer sextet de títols de la història, igualat una dècada després pel Bayern.

A aquest record s’aferra Laporta reticent al principi a fitxar Xavi, amb qui mantenia una amigable relació que va quedar plasmada en una frase: «Presi, ens veiem al Luz de Gas», va cridar el centrecampista en les celebracions de la Lliga del 2010. Aquesta relació que es va consolidar des d’aleshores, s’havia refredat en els últims mesos per la renúncia de Laporta a confiar l’equip a Xavi malgrat que les persones pròximes miraven de fer-li veure que era l’aposta més indicada.

Les reticències de Laporta

El president al·legava que li faltava experiència i amagava que l’incomodava que hagués sigut l’eix del projecte esportiu de Víctor Font en les eleccions. Abans de contractar Xavi, a qui presentarà aquest cap de setmana, va fitxar Jordi Cruyff, que formava part de l’organigrama de l’egarenc i, per tant, de Font.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

El desglaç, finalment, s’ha trencat. La intervenció de Mateu Alemany, teòricament un neutral per la seva recent arribada al club com a director de futbol, va vèncer la postura de Laporta, partidari inicialment de confiar en un entrenador de l’emergent escola alemanya, però que no va poder consumar per l’absència de prou diners per convèncer un candidat. A mesura que anava perdent la confiança en Koeman, Laporta es va convèncer que la tornada als orígens futbolístics s’erigia com una millor solució per al Barça.

No tindrà ara Xavi el poder absolut que li conferia Font, que l’havia col·locat com a mànager general i entrenador, però sí que reuneix amb Laporta el consens que necessita aquest per redreçar el seu projecte després d’uns mesos inicials plens de dubtes i problemes. Per això el president ha escenificat el seu gir per posar-se en mans de Xavi, l’arquitecte de la reconstrucció.