Situació límit del Barça a Kíev

Un gol en tres partits, amb una sola victòria, ha col·locat el Barça en una situació delicada: en tercera posició del grup E. Al límit, després d’haver esgotat la breu quota d’errors que permet la lligueta. L’onze blaugrana defensa aquesta nit a Kíev (21 h) el seu honor per evitar una altra càrrega de descrèdit i desprestigi i defensa els diners que generen cada victòria i cada empat i la posterior participació en les eliminatòries.

Tot està en suspens i tot està a les mans, els peus i els caps dels 23 jugadors i Sergi Barjuan, l’entrenador que enllaça el final de Ronald Koeman i el principi de Xavi Hernández. El nexe més oportú i natural a l’escola barcelonista: va ser company de l’holandès en el tram final del dream team i company de l’egarenc en la precoç irrupció de qui seria el cervell del Pep Team.

La vergonyosa Lliga Europa

El Barça no té més opció que guanyar a Kíev i, tot i així, no hauria assegurat ni tan sols l’accés a la Lliga Europa, el vergonyós salvavides per continuar viatjant pel continent en la segona meitat de la temporada. La prioritat és apartar el Dinamo del camí amb l’esperança que el Bayern doni compte del Benfica i permeti al Barça ascendir el segon posat a l’espera del duel directe amb els portuguesos. Amb tot, caldria puntuar o guanyar a Munic en l’última jornada.

El Barça ha de remar molt, tot i que el primer cop de pala, la fonamental, s’ha de fer al Dnièper, el riu que travessa Kíev. Quatre victòries en sis visites a la capital d’Ucraïna ha aconseguit l’equip blaugrana.

La d’aquest dimarts és la més decisiva, perquè incumbeix el futur esportiu immediat i la malmesa economia del club. El Barça no està per prescindir dels 9,6 milions que garanteixen els vuitens de final (10,6 els quarts), estació ja pressupostada per Eduard Romeu i Ferran Reverter, vicepresident econòmic i director general, respectivament, de l’entitat. Cada victòria es premia amb 2,8 milions i l’empat, amb 930.000 euros.

De moment, el trànsit per l’actual edició ha reportat més pena que glòria. Una misèria. És difícil, per tant, tornar l’alegria al vestidor. El propòsit que s’havia traçat Barjuan a l’assumir les regnes de l’equip i com a fórmula també, perquè el Barça exhibeixi el nivell futbolístic que se li suposa. No ho va aconseguir en el primer partit, contra l’Alabès. Ho intentarà en el segon, i últim, que suposarà el seu debut en la Champions, abans de l’arribada de Xavi a finals d’aquesta setmana.

El somriure i l’alegria

«És difícil trobar un somriure al vestidor», va admetre Barjuan abans de sortir cap a Kíev. Ho ha intentat acostant-se als jugadors «més com a persona que com a entrenador». Però no hi ha res més eficaç que les victòries.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

El somriure és la representació de l’alegria, i l’alegria, segons el nou capatàs del vestidor, és «recuperar el nostre estil, el model, buscar i trobar espais, parlar-se al camp, ser un equip en la possessió i en la pèrdua», relatava el tècnic, donant per fet que el talent que tenen els seus pupils acabarà marcant la diferència. Una cosa que de moment no s’ha vist davant el balanç de 5 triomfs en 14 partits com a saldo d’aquesta campanya.

«Davant la debilitat és quan més ens hem de fer notar, quan més forts hem de ser», recomanava Sergi. Només ha dirigit tres entrenaments. En ells ha insistit que hi hagi intensitat en el joc i ordre en el posicionament. Que el Barça es retrobi a si mateix. Potser llavors es retroba amb les victòries i tornin els somriures.