Pasqui: «És el millor regal que em podien fer després de 12 anys al Barça»

Les llàgrimes van córrer al Lanxess Arena, però aquesta vegada no de ràbia sinó d’alegria i emoció. Havien conquerit la Champions que tant se’ls havia resistit i a més a l’última bala per a molts dels pesos pesants del nou campió continental.

«Quan pateixes tant al venir aquí a Colònia any rere any i et quedes a les portes quan saps que has sigut el millor se’t queda una cosa clavada. Veníem amb una missió i l’hem complert», va sentenciar l’MVP Gonzalo Pérez de Vargas. «Com no estar emocionats. Hem viscut aquí moltes situacions any rere any i aquesta vegada ho hem aconseguit», va exclamar Raúl Entrerríos, després del seu últim partit com a capità blaugrana. «És una temporada increïble, perfecta, molt difícil de repetir. Guanyar una final i així és inoblidable. Estic molt feliç i orgullós. És una manera espectacular de tancar la meva etapa aquí».

🗨 @PerezdVargas: "Hem vingut amb una missió i ho hem fet" pic.twitter.com/VVo1xPGMd6

— 🏆 CAMP10NS 🏆 (@FCBhandbol) 13 de junio de 2021

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Entrerríos ha jugat 11 anys al Barça, un menys dels que porta Xavi Pascual, un altre que va tenir el comiat somiat. «Estic molt satisfet, no només per guanyar sinó per fer-ho a la nostra manera. La semifinal ja va ser extraordinària. però ens hem superat. Guanyar així diu molt. És increïble, és el millor regal que em podien fer després de 12 anys». Pasqui va assenyalar que la clau havia sigut el control emocional no només entre els que marxaven del Barça sinó per evitar que ressorgissin els fantasmes d’antics malsons viscuts a Colònia. 

El tècnic, que la temporada vinent entrenarà el Dinamo de Bucarest després que el Barça li anunciés que no seguirà l’any que ve, va destacar que ha guanyat les tres Champions amb presidents diferents, una amb Sandro Rosell, una altra amb Josep Maria Bartomeu i l’última amb Joan Laporta. «Li devia una a Jan i ja la té. Me’n vaig tranquil», va sentenciar Pasqui.