Superlliga: «pasta i poder»

«Això va de pasta i de poder. És com si Coca-Cola i el seu distribuïdor tinguessin un acord que anava bé fins a les dues parts fins que Coca-Cola pensa ‘jo vaig justet i el meu distribuïdor va a Ferrari’ i decideix canviar de model i passar a distribuir-lo ell mateix». Així resumeix Iván Cabeza, soci director de Laudem Partners i expert en l’economia blaugrana, el terratrèmol que ha sacsejat el món del futbol. Creu que el Barça no tenia cap altra alternativa que pujar al carro de la Superlliga.

«El Barça hauria sortit igualment de la seva crisi econòmica però en sortirà molt mes ràpid si entren aquests ingressos que cauen del cel, sense comprometre cap actiu. Amb aquesta xifres, més de 300 milions a fons perdut i ingressos que es multipliquen el doble, no es pot quedar enrere. No hi ha discussió», reflexiona Cabeza.

El repartiment

La temporada passada la Champions va repartir 1.950 milions, que passarien a ser 4.000 amb el nou format. El 32,5% dels 4.000 milions que generarien el nou contracte televisiu anirien a les arques dels 12 clubs fundadors (més els tres que queden per anunciar-se), un altre 32,5% entre els 20 equips que la disputin cada any, un 20% es repartiria en funció dels mèrits esportius i el 15% restant estarien distribuïts per aspectes comercials. El premi per al campió serien 250 milions d’euros i, segons les estimacions de la Superlliga, un equip en podria arribar a guanyar 400, gairebé el triple del rècord d’ingressos que va firmar el Barça fa dos anys a la Champions: 117 milions

Els fundadors, segons revela el primer comunicat de la Superlliga, rebrien també un «pagament d’una sola vegada de 3.500 milions d’euros dedicat únicament a emprendre plans d’inversió en infraestructures i compensar l’impacte de la pandèmia de la Covid». 

«El Barça no tenia cap opció quan tots els competidors van en aquesta direcció. Una altra cosa és explicar-ho en una assemblea. Però la Covid ha accelerat una situació que no tenia sentit», considera Cabeza. «No té cap sentit que aquest any hagin passat pel Camp Nou Osques i Getafes i no haver tingut quatre, cinc o sis partits contra rivals com la Juventus o el PSG», explica l’economista, que assenyala que per moltes amenaces que hagi de quedar fora de les Lligues nacionals això no passarà. «No han renunciat ni interessa a ningú que hi renunciïn, hi haurà una negociació. Una altra cosa és que el mercat dels drets de televisió no té gaire recorregut i qui deixarà d’ingressar seran les Lligues, on ja hi havia un desequilibri en el repartiment dels drets televisius». El Barça cobra en l’actualitat 165 milions per aquest concepte, per 156,2 del Madrid i 124,2 de l’Atlètic, davant els 6,7 de l’Elx.

Guanyar abans de jugar

Notícies relacionades

El món del futbol s’indigna amb la Superlliga

¿Què és la Superlliga europea? Equips participants, quan comença, quins diners generarà...

De moment ja hi ha clubs que han començat a guanyar diners amb la Superlliga abans fins i tot que hagi arrencat. La Juventus de Torí va registrar un increment a la Borsa de Milà del 17,85%, fins a situar-se en els 0,91 euros per acció, el seu nivell més gran des del mes de setembre, després de l’anunci de la creació de la Superlliga.

El Manchester United, que cotitza a la Borsa de Nova York, va viure un repunt del 9,34%. Cap a la mitja sessió, cada un dels seus títols es negociava a un preu de 17,68 dòlars. Les accions d’alguns dels grans clubs que podrien ser convidats en el futur en la competició també van cotitzar a l’alça en la sessió de dilluns. Les accions del Borussia de Dortmund han repuntat un 11,22% a la Borsa de Frankfurt, fins a 5,90 euros.