Cares (Mingueza, Ilaix) i creus (Dembélé, Griezmann) en el clàssic

ÒSCAR MINGUEZA

Una estrena amb un gol de vell davanter

Va actuar en tres posicions durant el seu primer clàssic. Fins i tot en una quarta, tot i que fos de forma postissa. Però Òscar Mingueza, als 21 anys, va demostrar molt caràcter per esquivar una d’anguniosa primera part quan l’extraordinària velocitat de Vinicius posava a prova els seus músculs. Va resistir com a tercer central, enfrontat sempre en un un contra un al ràpid brasiler. 

Després, en la segona meitat, i amb el canvi de sistema ordenat per Koeman, Mingueza va exercir de lateral dret profund arribant a l’àrea amb tant perill que va firmar l’únic gol blaugrana, convertit, i de manera circumstancial, en un vell davanter centre. Després, ja amb l’entrada de Sergi Roberto, Mingueza va retornar a l’eix central, formant breu parella amb Araujo i després amb Lenglet. Va esquivar amb personalitat la perillosa mitja hora inicial, que el va portar a punt d’un atac de nervis perquè el Barça deixava més de 40 metres a l’esquena de la defensa.

Va tenir, en tot moment, autoritat amb la pilota (va firmar un 96,8% d’encert amb la passada) i després profunditat per disfressar-se de ‘nou’ i alimentar l’esperança culer. Se’n va anar de Valdebebas sense cometre ni una sola falta en el seu primer clàssic. 

ILAIX MORIBA

El rebel que no entén de jerarquies

Ilaix Moriba (18 anys) va acabar assegut sobre la gespa de Valdebebas mirant a l’horitzó com si busqués una resposta. No la va trobar. Ni 20 minuts va necessitar el jove per trencar amb totes les jerarquies, tant que en l’equip ja ha passat per davant de Riqui Puig. Per a Koeman, Ilaix, un migcampista singular, amb una gran arribada, va sempre abans. Va entrar per Araujo i, gairebé de forma immediata, va trepitjar l’àrea blanca amb una rematada de cap atrapada per Courtouis aprofitant una centrada de Messi des de la dreta.

Ni tres minuts portava Ilaix a la gespa de Valdebebas guanyant gràcies al seu poderós físic el salt a Militão. El primer missatge per demostrar que va entrar en el clàssic amb força. No només en accions futbolístiques, sinó també en l’altre futbol quan es va encarar amb Casemiro per demostrar que la seva estrena en un Madrid-Barça no l’havia d’intimidar. Tot va arribar per una entrada del migcampista brasiler a Messi, que va desencadenar la reacció d’Ilaix, reprès també gairebé a l’instant per Modric. Les ‘vaques sagrades’ del Madrid volien espantar l’imberbe adolescent culer, que vivia el seu primer clàssic. Pero no ho van aconseguir. 

Ilaix ja havia sigut el primer a acostar-se a Gil Manzano per reclamar-li el penal que no va xiular de Mendy a Braithwaite. Tot i que la seva figura va adquirir més protagonisme quan en el temps afegit va emergir per firmar la penúltima rematada del Barça. Quedaven sis segons per al minut 94 quan Ilaix va controlar la pilota amb el pit, sota una pluja torrencial, i va deixar anar un xut amb la dreta superb que va escopir el travesser. Un xut que no oblidarà.  n

OUSMANE DEMBÉLÉ

El ‘nou’ s’asfixia a l’àrea blanca

Un xut a l’aire i dos que no anaven dirigits entre els tres pals. El breu compte de l’estadística denuncia que l’aportació del futbolista més avançat del Barça va ser insuficient per no dir molt deficient. En el seu descàrrec dir que no és ‘nou’ i que la seva virtut més gran no és la de ser un rematador fiable. Dembélé va jugar de ‘nou’ creient Koeman que el francès tindria els espais per córrer entre i rere la defensa blanca, i els dos es van trobar que no hi havia ni metres ni oxigen per respirar de tan densa que era la defensa del Madrid, tancada dins la seva àrea, multiplicada.

Amb deu jugadors per darrere la pilota per la voluntat de Zidane i la immobilitat del Barça, Dembélé no sabia on col·locar-se sense xocar, ara amb Militão, després amb Lucas, de vegades amb Nacho...

Dembélé no va ser Dembélé fins que va ser ressituat a la banda dreta. I aquí va tenir metres per enfrontar-se a Mendy, a qui ha conegut en la seva tornada a la selecció francesa. Va córrer i el va encarar i el va regatejar i va centrar pilotes, sense poder penetrar perquè el trajecte cap a l’àrea continuava col·lapsat. Va acabar substituït per Koeman, que va optar per Trincao esperant que se tingués alguna idea, ni que fos forassenyada, que tampoc va arribar.  

ANTOINE GRIEZMANN

L’estrella acaba sent la fitxa més feble

Segurament ja havia ideat com celebraria un gol en el clàssic, ell, que prepara cada celebració sense comptar amb l’espontaneïtat del moment. I amb més motiu aquesta vegada després del naixement del seu tercer fill, una nena, Alba, el passat dia 8, igual que la seva germana Mía i el seu germà Marco en anys anteriors, que van tenir dedicatòria només néixer. A la primera.

A Griezmann se li va passar l’oportunitat; en realitat, se li va escurçar. A 45 minuts, el que li va concedir Koeman amb el 2-0 al marcador. Qui ho diria, però el fitxatge més car del club, en sana competència amb Dembélé i Coutinho, segons l’acumulació de variables en les seves respectives operacions, era la peça més feble del Barça quan el tècnic va idear l’onze titular que alinearia a Valdebebas. Griezmann va ser l’última fitxa del dòmino, la que va caure de l’onze titular en la cadena de moviments que va suposar l’entrada de Ronald Araujo.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

El marcador, sobretot, va precipitar la incorporació de Griezmann al joc, a més de la recomposició tàctica perquè el Barça pogués tancar l’hemorràgia dels contraatacs. Koeman va cridar Griezmann per ser el més semblant que té a un extrem esquerre, ja que Dembélé seria desplaçat a la dreta.

Davant el Madrid dels cinc defenses de Zidane, tan ultradefensiu com ho va poder ser el de José Mourinho al seu dia, Griezmann es va trobar envoltat per Odriozola, Valverde, Casemiro i Modric. Gairebé ni va poder trepitjar l’àrea blanca, condemnat a exercir una tasca d’acompanyament, mai de finalitzador, que és el que s’esperaria d’ell. El més a prop que va estar de rematar va ser quan va deixar passar la pilota que va acabar aprofitant Mingueza. Comença la setmana de la final de Copa i li toca fer mèrits per guanyar-se el lloc.