ENTREVISTA AMB EL PERIÓDICO

Joan Laporta: «M’agrada ser davanter centre, però he jugat de De Jong»

  • Soc Laporta, és clar que sí. Absolutament Laporta. Però he sigut disciplinat i he intentat transmetre el missatge bé»

  • «He somiat que Leo es queda. No pot marxar. El millor per a ell és que pugui quedar-se. La clau és que se senti estimat»

  • «Piqué va donar un exemple del que ha de ser un jugador del Barça»

  • «Em vaig fixar en l’abraçada que li va fer Leo a Koeman. És molt significativa»

  • «Estic valorant aspectes de Koeman que són bons. Tinc notícies que el vestidor està content perquè és un home que va de cara»

Joan Laporta: «M’agrada ser davanter centre, però he jugat de De Jong»
Es llegeix en minuts

Hores després de la remuntada contra el Sevilla, que va viure a la llotja, però no a primera fila, Joan Laporta es va asseure a la seva seu electoral de Barcelona. Encara li desprenen alegria els ulls pel que havia vist en un Camp Nou buit al costat dels seus dos rivals en aquesta campanya: Toni Freixa, assegut a la seva dreta, i Víctor Font, a l’altra punta.

¿Quina sensació va tenir al tornar a l’estadi? Va ser una sensació estranya. Bona, però molt estranya perquè no havia vist cap partit sense públic. Sents tot el que diuen els jugadors, sents també com transmeten els partits els mitjans de comunicació. És clar que no és el mateix. Però veus altres coses que no veies abans. I després amb el partit, a més, també vam viure una gran alegria. Era molt important per al Barça, per a l’equip i també pensant si guanyo les eleccions arribar així, que hagi encara recorregut en les competicions d’aquesta temporada. Van fer un partit molt bo, va ser èpic amb aquests gols en els últims minuts. M’ho vaig passar molt bé.

El gol de Piqué ho va canviar tot. Jo pensava que marcarien. Segur. Ara és fàcil dir-ho, però no vaig deixar de pensar en cap moment que faríem l’empat. Vaig pensar que marcarien abans, això sí. Quan vaig veure que Piqué es posava a dalt, doncs... Estava convençut que tindríem oportunitats perquè estàvem atacant. I va arribar perquè són d’aquest tipus de gols que t’encanten. Després, a la pròrroga sabia que marcarien. El que no volia era arribar als penals. Ho vaig dir en el descans del partit. A més, em va encantar tenir al costat Unzué. El vaig veure bé, vaig veure el seu fill, estava content per la parada del penal de Ter Stegen, aquesta va ser la jugada decisiva. M’anava dient: ‘Ves, veus, els porters... Els porters decideixen partits’.

Laporta es fotografia per a EL PERIÓDICO al seu despatx professional. / Jordi Cotrina

¿Va patir igual a la desena fila que en la primera de la llotja? No, no. És clar que vaig patir, però amb un avantatge. Em vaig aixecar en els gols. Això canvia molt. Però molt. Quan ets en primera línia no ho pots fer. És evident. Vaig patir, però vaig celebrar tant els gols que això allibera molt els nervis. A més, va ser un partit d’aquells que es recorden sempre perquè va tenir èpica.

¿L’ha fet variar la seva opinió sobre Koeman? He tingut sempre la mateixa opinió. I la mantinc i la repeteixo ara. És un gran del Barça, es mereix un respecte. Té el meu respecte i la meva admiració pel que va fer. Com a tot entrenador, se’l mesura pels resultats i pel joc, clar. Això és posar-li encara més pressió. Però és el que hi ha. Sempre ha sigut així i per alguna cosa som el Barça, un club, que som a dalt del tot en l’elit del futbol.

¿Vostè el coneixia personalment? Jo, no. Potser hauria coincidit en alguna festa a casa del Johan fins i tot amb la seva dona. He conegut molts holandesos a través del Johan. Però amb Koeman, no. D’això, a més, fa molt temps.

«Estic valorant aspectes de Koeman que són bons. Tinc notícies que el vestidor està content perquè és un home que va de cara. Això m’agrada»

Joan Laporta.

¿I què opina d’ell? Estic valorant aspectes de Koeman que són bons. Va estar impecable en la reunió de la gestora quan li vaig explicar el meu punt de vista sobre Eric García. Va tenir una reacció impecable. Després, tinc notícies que el vestidor està content perquè és un home que va de cara. Bàsicament m’han dit això. I això també m’agrada.

¿Com el valora en el pla tàctic? No soc un professional per analitzar, ells ho saben fer. Últimament està fent allò dels tres centrals, després va canviar al 4-3-3 quan va posar Griezmann. A mi em va agradar com va jugar el Barça amb aquestes variacions. Ell ja havia dit que els sistemes són dinàmics, líquids. A mi sempre m’ha agradat el patró del 4-3-3 o del 3-4-3 si em colles. Però és fàcil dir-ho com a espectador i després fer-ho. No és que juguem amb tres centrals i tinguem cinc defenses.... No, això no. Tenim cinc migcampistes perquè Dest i Alba, que fa de tot, defensa, interior, extrem... A més, va marcar Ousmane, que és un jugador que sempre m’ha entusiasmat. Ja des que era al Dortmund. Ho va provar diverses vegades. A més, també vaig pensar: ‘Marcarà Braithwaite’.

Laporta en una foto per a EL PERIÓDICO a la seva seu electoral. / Jordi Cotrina

¿Per què? Perquè es mereixia fer un gol i perquè és allà exercint d’àncora, aguantant els defenses, suportant tota mena d’entrades. Va ser un gran gol amb aquesta rematada en planxa. Piqué em va meravellar, una vegada més. No va perdre cap duel de cap. Després, quan es va lesionar, amb aquell gest al genoll en què tots vam pensar el pitjor, mira com va jugar. És un exemple del que ha de ser un jugador del Barça. I a sobre marcar el gol de la pròrroga. Meravellós. A més, Leo va somriure. Només s’ha de veure com va celebrar el gol de Piqué que ens portava a la pròrroga.

¿Què va pensar llavors? Ja anava pensant moltes coses durant el partit. Em vaig fixar molt en Leo perquè sempre fa alguna cosa extraordinària o diferent. El vaig veure liderant, el vaig veure content celebrant els gols, també em vaig fixar en l’abraçada que li va fer a Koeman. És molt significativa. També ho he vist en altres partits aquesta temporada, crec que a Granada, que va passar una cosa similar. Els jugadors disfruten jugant a futbol. I Leo, sobretot. He somiat que es quedava. 

«He somiat que Leo es queda. La clau és que se senti estimat. Ell ha de sentir-ho així»

Joan Laporta.

¿I això? Sí, ho he somiat. No pot marxar. El millor per a ell és quedar-se. N’estic convençudíssim. Si ell em demana consell l’hi donaré. Fins i tot sense pensar en el que ens agradaria a nosaltres. Ell pot estar molt a gust aquí, té molt recorregut. I si dimecres passa una d’aquestes coses que poden passar, que encara no ho descarto, doncs estaria molt bé.

¿No és qüestió de diners? La clau és que se senti estimat. Ell ho ha de sentir així. És el millor jugador del món, el millor de la història. No admet segons quines coses perquè no ho ha d’admetre. Ja ha demostrat àmpliament què és, qui és i com és. Sabem que ell mateix fa autocrítica quan parla del seu caràcter. Leo ha madurat molt i s’està veient. Qui el conegui sap el que ha madurat, sap perfectament el que li interessa. No té una relació directa amb els diners. Ho dic sempre. No es guia pels diners. Si es guiés només pels diners ja no seria en el Barça. S’ha de sentir valorat.

¿Com ho farà? El que no pot ser és que ell no vegi que el club no fa un esforç per retenir-lo i perquè continuï. Això ho farem. Ell veurà aquest esforç, jo l’hi explicaré i l’hi diré. A mi em creu: ‘Mira com estic i mira el que estic disposat a oferir-te. I després, aquí tens recorregut’. Si d’alguna manera es pot millorar l’equip, intentarem millorar-lo. El que resulta més important és que hi hagi esperit d’equip, que siguin companys. I una altra abraçada que em va agradar molt dimecres va ser la de Piqué amb Leo. Veus que les dinàmiques del vestidor et fan esperar que hi ha possibilitats: Jordi Alba, que està fent uns partidassos, Busi, Leo… Crec que Koeman els ha anat dosificant bé. Ha trobat solucions amb el que té. És el que sempre he dit jo. Recorre al Barça B, l’altre dia el vaig veure jugar i hi ha jugadors molt interessants. 

Hem guanyat moltes vegades, però aquest èxit no s’ha aprofitat suficient. No s’ha gestionat bé, l’èxit»

Joan Laporta.

Al final, tot el que passa en el club queda resumit a la gespa. Sens dubte. És el més important. El que passa allà a baix marca la temperatura. Sense això, no hi ha possibilitats de fer grans coses. Perquè el club sigui referència mundial ha de funcionar a la gespa, que ens doni alegries. I després s’han d’administrar bé aquestes alegries, s’han de liderar des de la directiva, des de la secretària tècnica, des de l’entrenador i des dels jugadors. Hem guanyat moltes vegades, però aquest èxit no s’ha aprofitat suficient. No s’ha gestionat bé, l’èxit. S’ha de saber fer-ho. Quan no hi ha resultats a l’herba s’ha de saber liderar el club perquè tornin aviat. El Barça no és només el que passa a la gespa, sinó que ha de ser una gran família. I aquesta família ha de funcionar.

Per això, recorre a la seva experiència. Així és. Ja ho vam fer el 2003 quan vam entrar en una situació delicada en el club. Ara, passa el mateix. Estem com estem. Vam tenir un gran resultat a la Copa i això ens ha permès reenganxar-nos a la temporada. Som vius a la Lliga, som vius a la Copa, ja tenim una final per jugar, i dimecres ja veurem com estem a la Champions.

«Soc Laporta, és clar que sí. Soc absolutament jo. Tinc molt clar el que s’ha de fer. He sigut disciplinat i he intentat transmetre el missatge bé»

Joan Laporta.

En aquesta campanya vostè ha sigut més Piqué. M’encanta jugar de davanter centre i m’encanta Piqué. Però podem posar que en aquesta campanya he jugat de De Jong. És veritat que no he fet de davanter, però molt poques vegades. No gosaria dir que he jugat de Messi perquè això seria massa.

El 2003 vostè guanya sense aparèixer inicialment a les enquestes. El 2015, va perdre. El 2021, no sembla vostè Laporta. Molt més moderat. Soc Laporta, és clar que sí. Soc absolutament jo. Tinc molt clar el que s’ha de fer. He vist com hem dissenyat la campanya, he sigut disciplinat i he intentat transmetre el missatge bé. Crec que ho continuem fent. Tinc una comissió d’intel·ligència i estratègia que l’han dissenyat molt bé i jo ho he compartit tot. Jo vaig començar a preparar aquestes eleccions el 2015. Quan vaig acabar, ho vaig dir. I em va sortir en anglès, pensant potser en Bruce Springsteen: ’No surrender. Never give up.’ Pensava que el Barça necessitava el model que defensàvem nosaltres.

¿Per què? Perquè havia funcionat molt bé. En el 2010 vaig deixar un llegat dels millors que es poden deixar al món del futbol. Va ser molt bo. Després ho van anar trampejant sense fer el que s’hauria de fer per guanyar més. Ho adverteixo el 2015 i dic: ‘No anirà bé’. Per això, em presento llavors. S’havia de ser molt valent per fer-ho en aquell moment. Valent i tenir les idees molt clares. I jo les tinc. El triplet no em va detenir per dir que allò no aniria bé. Així ha sigut, desgraciadament. Ara, espero que les sòcies i socis del Barça entenguin que el nostre model, més que mai, és el que necessita el club. 

«El 2015 ja vaig advertir que no aniria bé. No tenia cap confiança en qui governaria el club i més des de la manera en què ho van fer»

Joan Laporta.

¿Ha anat fins i tot pitjor del que imaginava? Sí, a nosaltres ens va anar molt millor del que podíem imaginar. La realitat va superar totes les expectatives. És clar que estàvem fent les coses bé però aquesta realitat també ens va superar. Va sortir molt millor. Ja vaig advertir que no aniria bé i ha derivat en aquesta situació. Hi havia aquesta possibilitat. No tenia cap confiança en qui governaria el club i més des de la manera en què ho van fer, posant el retrovisor, intentant embrutar i destruir el millor llegat de la història del Barça que ha deixat un president. Això són maneres de ser que ja encenen totes les alarmes. Es van equivocar, diguem-ho així. Ja ho vaig dir, ja ho vaig dir...

A més, l’escàndol del Barçagate, que vostè va qualificar de Bartogate, esclata en l’última setmana. Espero que amb la força amb què entrarem al club això passi a un cinquè pla. I després, quan agafis les notícies de Google, ja no apareguin en primer lloc, almenys. Serà bo per a tothom. Entrarem amb molta força i moltes ganes, però no de forma desmesurada. Hi ha tantes coses per refer perquè el Barça recuperi el pes específic en el futbol mundial. I crec que jo les puc fer amb el meu equip. Ho podem fer. Vull que recuperi el seu prestigi, òbviament aquestes notícies no hi ajuden. Ni tampoc en l’aspecte econòmic, perquè impacten negativament en la seva reputació i el que puguin pensar els altres sobre el club. Llavors, el món financer encén unes alarmes. Però jo crec que serem capaços que s’entengui que aquests fets pertanyen al passat i que no han de tornar a passar mai més. 

«¿El Barçagate? Espero que amb la força que entrarem això passi a un cinquè pla»

Joan Laporta.

¿És una lluita d’un programa contra el seu carisma? Si no tens idees clares del que has de fer mai tindràs carisma o capacitat per convèncer. S’han de tenir molt clares per poder transmetre un missatge i que aquest missatge arribi i el comparteixi. Després pot compartir-lo i no il·lusionar-se. Però si has aconseguit que el comparteixin i generar il·lusió això és el millor que hi ha. En la nostra candidatura, a més de posseir un programa que ja ha funcionat, això ens dona molta força i seguretat, també hi ha moltes ganes d’agradar. Ganes que la gent ho comparteixi. Això ajuda a tot.

Però el club ha viscut un procés d’inestabilitat molt prolongada. És clar, perquè la gestora està només de forma provisional. És normal que tots es trobin amb certa inseguretat. Ara sabran que ja es podran prendre decisions si els socis ens fan confiança. Serà un missatge de tranquil·litat. S’ha d’entrar, respectar la gent, parlar de la seva feina. És obvi que hi hauran canvis perquè entra un nou model de club. Però hi ha llocs en què serà difícil canviar una dinàmica, per això he intentat animar i motivar-los per creure en si mateixos perquè no llencin la temporada. I no l’han llençat. Això per a mi té molt mèrit. El que va passar contra el Sevilla és un exemple del que s’ha de fer. No llançar la tovallola mai i ho va lluitar tot.

Si és president, ¿quin llegat li agradaria deixar el 2027? El repte és molt gran. Jo podria no haver pres aquest tipus de riscos, però això m’estimula. És molt estimulant. El 2027 m’agradaria inaugurar l’estadi en el 125 aniversari del club, que Leo sigui en el club i, a més, d’un homenatge a aquesta efemèride estiguin els millors jugadors de la història, que tinguem un equip molt competitiu, un equip d’aquells que ho pugui guanyar tot. I que el Barça sigui sostenible econòmicament ho dono per fet.

Et pot interesar

¿Tan segur ho té? Sí, ho dono per fet i amb arguments. És una visió molt sustentada en el que passarà, amb Superlliga europea o nova Champions, el retorn del públic a l’estadi. Tranquil·litat, tranquil·litat, això sabem com fer-ho. I crec que ara ho faré millor que quan ho vaig fer abans.

¿Per què? Penso que llavors vam treballar molt i ens va sortir bé. Ara, dono coses per fetes perquè ja les he fet. No serà complicat de fer-ho. Fa respecte perquè hi ha molts diners de deute i la reestructuració no depèn de nosaltres, sinó també dels bancs. Però estan molt oberts tots. Ja estem tenint notícies bones en aquest aspecte. El 2027 m’agradaria deixar un llegat semblant al que vaig deixar el 2010. M’agradaria molt. Llavors, els reptes que m’hauré marcat en la vida ja els hauré aconseguit i em tocarà marcar-me d’altres.